diumenge, 24 de juliol de 2016

Ja n'hi ha prou amb això del RUI

Això de la RUI és un miratge per incauts, o pels que no miren més enllà del que pensen que toca dir avuí. I perquè no, una juguesca introduïda per adversaris de dins i aplaudida per adversaris de fora per fer descarrilar el procés cap a la independència. Aparença democràtica en país de democràcia de pandereta.

Això, a més, no és el Quebec ni Escòcia ni el Regne Unit,  no varen patir anys    d'anorreament
 dictatorial, ni decenes d'anys amb dificultats per "integrar" nou vinguts. Tenim un munt de gent "institucionalitzada" espanyola, des de la dictadura i després, que no saben ni s'interessen per saber que és i què representa Catalunya. Estan aquí de decennis i encara ens miren com "los catalanes", no ho són ni s'hi senten. Això sí, empadronats votaran. I quants nou arribats com el bisbe Omella, que a poc d'arribat ja ens deia "nens, que això de la independència és pecat". Bé, no així certament, però semblant...

Referèndum per guanyar-lo, si es fa, que del contrari ja tenim full de ruta, tal qual, que ens podem assabentar que està dissenyat fins l'últim detall i te mandat democràtic, i prou que desobeirem i serà inevitable fer la nostra. Europa a més ja sap prou bé el pa de misèria democràtica que se'ns dona... És fal·làcia dir que només si hi ha referèndum ens "reconeixeran"...

Mira! un article per pensar-hi:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/990021-meditacions-caniculars.html?cca=1
O aquest:
http://www.vilaweb.cat/noticies/els-meus-dubtes-sobre-el-rui/

O un altre:
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/985815-compromis-amb-el-full-de-ruta-sense-fissures.html?cca=1

O aquest:
http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/983749-de-bac-en-bac.html?cca=1
I tants,,,

text de prova: contribuïdors convidats

text de l'article
wef
qwf

f
f

ergqeg



Signat per: Pepet Pug i Cadafalch

dimecres, 6 de juliol de 2016

Consulta?

Sobre la consulta als membres de l’ANC...

1.- La iniciativa comporta un excessiu protagonisme de l’ANC.  Cal unitat d’acció de les forces independentistes. Anava bé, per exemple, la confluència amb Omnium, i el Pacte Nacional, ara més que mail ens és necessari. No un "Cadascú per ob l'enfila... "

2.- No està bé posar tots els polítics al mateix sac, ni "exigir-los”. No és bó per l'ANC erigir-se en tal "jutgesa".
3.- En tot cas convé exigir el compliment del Full de Ruta compromés en el programa electoral de la força guanyadora de les passades eleccions i que ha format govern.
4.- Es demana que posem confiança en el Secretariat perquè porta poc temps elegit! Pel mateix argument posem també confiança en el que està fent el Govern. I ara, quan els adversaris s’acarnissen contra ell.
5.- Qui votarà un referèndum? Els “empadronats”. La nostra població encara resta molt espanyolitzada degut als anys de dictadura i posteriors. El saber el què de Catalunya és ben pobre, per no dir zero en molts empadronats. Això no ha passat ni a Escòcia , ni al Quebec... ni a Breetanya... (I han perdut referèndum)
6.- Després del que ha passat Escòcia després del Brèxit, no es pot dir categòricament que “Europa” ens rebutjarà. L’argument de la necessària acceptació de la Comunitat “Internacional” (?) és qüestionable, extrem i maximalista. En tot cas Europa demanarà  que Espanya i Catalunya pactin les conseqüències de la independència. I quina Europa tenim? La dels estats que lliga ben curt al Parlament? La de l'Euro i poca cosa més? On és l'Europa dels pobles?
7.- Podem afirmar davant la Comunitat Europea que aquí ja s’ha fet la consulta que es podia fer. I tenim Parlament amb majoria independentista i Govern que està construint Estat, amb mandat democràtic per fer-ho.
8.- No es pot argumentar que en les plebiscitàries no hi havia un “Si” o un “NO” i que per tant encara no tenim legitimitat... Els que varen votar JuntsxSI o la CUP, deien SI a un Estat propi, Independent. Tampoc serveix d'excusa per la proposta dir que només es una proposta de l'ANC ... quan es diu: “exigirem a les institucions”,
9.- No ens podem jugar a cara o creu el que estem fent, construir l’ estat, amb mandat democràtic, que ja el tenim, amb tota legitimitat. És com construir un gran i emblemàtic edifici i preguntar després als ciutadans si el volen, i si no derruïr-lo. Ja ho vàrem preguntar si el volien, abans, com tocava i com vàrem poder.

Per altra banda:
1,. No convé que els independentistes discuteixin entre ells, publicant les seves posicions als mitjans,  sense parlar entre ells.

2.- Cal com a principal acció de l’ANC ampliar el vot de la població a favor de la independència. És primordial i necessari. I el secretariat ha de representar elsque l’han elegit, no només fer les coses “per il·lusionar-los de nou” (!?)


3.- L’independentisme ha de fermar un front unitari. Cal evitar l’Espectacle possible de divisió “cadascú per on l’enfila”, “Can seixanta”, “El mercat de Calaf”... “L’olla de grills”...  I no convé dividir també l’ANC amb el resultat de qualsevol votació interna. Cal que obtingui, en tot cas, un resultat clar i absolutament i significativament majoritari. I degudament vigilat.

divendres, 1 de juliol de 2016

Germà Gordó and company

Tal com ho he enviat a "ELPUNTAVUI"...
(http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/983425-un-corrent-de-cdc-aposta-per-un-partit-de-tall-sobiranista.html?cca=1)

Seran benvinguts comentaris en aquest mateix blog.




#6 PERE SEGURA FERRER
Els que no estan per la independència, que deixin d'emprar la paraula "sobirania" o l'expressió "dret a decidir" com eufemismes per dificultar el procés, o per donar aixopluc a indecisos, a hipòcrites o a ignorants. La sobirania ve definida com el "Poder polític suprem que correspon a un Estat independent". I "Dret a decidir" no pot tenir significat ambigu: assenyala que a una nació no li escau veure's sotmesa i subordinada i conquerida per una altra. La Convergència no independentista però on hi havia independentistes, ha passat a la història un cop integrada a "JuntsxSI".
Divendres, 1 juliol 2016 12.14

dilluns, 27 de juny de 2016

Davant el panorama

Per començar set coses, i "continuarà". Avui sobre els "Si se puede". Els "comuns". Eufemisme: mal reciclatge d'un "comunisme" passat de moda?

1. Catalunya no és Espanya.
2. Haurien d'actuar amb menys politiqueria els que "no han pogut" i començar a recitar el "NO SE PUEDE".
3. I diuen que viuen agermanats amb gent de l'estat. Aquí deuen tenir cosins,
4. I diuen que han guanyat aquí perquè tenen la força de la gent (???), no com els altres que tenen diners i aparell tecnològic. Quin menysteniment cap als altres!
5. Que són el futur i l'alternativa a ... Convergència! Un altre somniat "sorpasso" per governar la Generalitat? Doncs si, això han assenyalat, i que representen les classes mitjanes i treballadores. (!!??)
Que ocuparan espais transversals més enllà dels partits...
6. I diuen que "estan contentes", que tenen carrera de fons...
7. Però no són autocomplaents, no. Vaja, després d'aquestes afirmacions diuen que hauran de treballar més, i que no ells, els seus aliats són els que no han tingut el resultat que esperaven. Que no anaven "de bracet" en els cartells la Colau i l'Iglesias?

Vaja, si això no és "Gastar fums"...
Haurien de repensar que no els convé "anar per mals camins" com tampoc els plantejaments que avoquen a "somniar truites". No es tracta, senyors, de "sí se puede", es tracta de Catalunya lliure de tota subordinació indigna. Vinguin amb nosaltres, no cal que tustin a la porta amb un "se puede?", les trobaran obertes.

Esperem "que no facin els ulls grossos" ni "el gata mauxa" amb tot el que ha quedat sobre la taula:
Una vegada més: que Catalunya no és Espanya.
Esperem que la Colau exerceixi d'alcaldessa de la Capital de Catalunya, no té per què continuar movent tant el cap exercint d'alcaldessa d'una "Importante Ciudad Española"

(Les dites són de "La CATALUNYA PINTORESCA, per Xavier Nogués". Salvat-Papasseit, Llibreters, 1919)


divendres, 24 de juny de 2016

BREXIT, PRENEM NOTA

UNES ANOTACIONS...

1.-L'Europa dels Estats pateix, apareixen reclams de les nacions en la seva distinció, al Regne Unit i a Europa. No es pot parlar només de diferències de "parts" del regne unit.
2.-L'Europa amb una molt discutible manera de governar l'economia no convenç. I la preponderància tan absoluta de l'economia sobre altres aspectes enfosqueix la naturalesa d'Europa. Entre altres raons també perquè uniformitza a banda de la pluralitat dels seus pobles.
3.-Les grans decisions no depenen d'aconseguir un grandíssim tant per cent. L'exercici de democràcia, en el referèndum i en l'actitud de polítics, començant per Cameron, després del resultat és rellevant.
4.-Els motius de la decisió apunten que quan el discurs dóna només rellevància a temes puntuals reivindicatius també fa perdre la visió d'Europa com a identitat.
5.-El resultat no ha estat un "cara o creu", no és un mecanisme, és el resultat d'un llarg procés.

I una petita observació?... : Catalunya viu voluntat europea, com Escòcia, i necessitat d'independència com a nació, Poble, com Anglaterra i Gal·les. I la capital, Londres, vota diferent que la resta del país, per aquí el mateix...

Una paradoxa: Brèxit... "Bretanya" és i continua sent "Europea", per això se'n va d' "aquesta" Europa...

dimarts, 14 de juny de 2016

Ruinosa RUI

Referèndum no gràcies. 
Promouen referèndum en nom de la democràcia, en una democràcia que viu segrestada en mans de tribunals, o ingenus o cínics?. O en mans d'espanyols o espanyolitzats que no saben altra cosa que parlar de "los catalanes", però ni entenen ni saben ni tenen el més mínim interès pel què representa Catalunya. Donem gràcies que ja tenim majoria parlamentària i govern per la independència, pels medis possibles en aquesta democràcia de pandereta i proclames. No estem com Escòcia ni el Quebec. Ni a països com els USA on els nouvinguts han d'aprendre l'idioma i la història del païs... 


La independència no ha d'estar en mans del que Espanya ens deixi fer o no. La independència precisa unitat dels que la volem, no un "can seixanta", ni "una olla de grills", ni "cadascú per on l'enfila". La independència necessita la conjunció d'anar de dret i de "tenir mà esquerra". La independència és l'única forma d'agermanar-nos amb els altres països, sent amb autenticitat nosaltres mateixos. I ens anirà bé guanyar-nos dia a dia el respecte i el reconeixement. 
Recordem: "No captem el dret de viure, dret que no es compra ni es ven, poble que mereix ser lliure, si no li donen, s'ho pren"

Full de ruta, Declaració, Constitució... ANEM-NOS-EN!!

http://www.vilaweb.cat/noticies/hector-lopez-bofill-el-rui-pot-fer-descarrilar-el-proces-definitivament/
http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/976557-lo-rui.html#comments

dissabte, 4 de juny de 2016

El procés... mare meva!

El procés... i les seves coses, unes anotacions:

-         1. Diu la notícia que “Independentistes d’esquerres, d’ICV, EUIA, Podem i Procès Constituent, demanen el vot per a Domènech”. Independentistes? El vot per un Senyor que ja ha dit que votaria no en un referèndum d’autodeterminació... com la dreta?

-         2. "La CUP ja té el carrer, que se l’ha treballat a fons, i l’importa més que el Parlament", llegim en un article periodístic. Sembla cert i no els hem d’anomenar “antisistema”. Al “sistema” li agrada comptar amb el carrer i l’individualisme ferotge que en ell es viu. I la massificació, el populisme i la demagògia publicitària. Que altra cosa és l’esperit comunitari, la força dels vincles, l’estim i la convivència respectuosa i corresponsable.

-         3. Ara ens surt algun personatge descobrint “la sopa d’all”, tot dient: “La independència no és la solució a tots els mals”. Així el titular li vol treure valor, de forma fal·laç a la independència. Doncs miri un dels valors de la independència serà que el poble afronti amb llibertat i protagonisme els mals que ell pateix, per no atribuir-los únicament al sotmetiment i subordinació, indignes, que pateix.



-         4. Referèndum? Un referèndum cal fer-lo per guanyar-lo. No per jugar-se la llibertat a cara o creu en mans de tanta gent massificada, ignorant del que representa Catalunya i interessada només per poder tirar endavant amb els seus interessos personals per legítims que siguin.  N’hi ha prou amb estar empadronat per votar la llibertat de Catalunya? És això just?  


-         5. Estat Federal? L’Estat Federal manté tota la concentració del poder, no és un pacte lliure entre nacions o estats sobirans. Quina representació i poder de decisió tindria Catalunya, en l’òrgan central de poder? Quines atribucions correspondrien només a aquest òrgan central? En tot cas “Confederació” seria altra cosa. Quan en aquesta Espanya es parla més de “los catalanes” o “esos catalanes” que no pas de “Catalunya” com a nació ni com a poble amb entitat pròpia, quina voluntat hi ha de federar-se o confederar-se?

dissabte, 21 de maig de 2016

I apa, ara sí?

Però hi anem? Els hem guanyat o ens tenen encara ben espanyolets contents de rebre el regalet de la copa d'aquest reiet?

Què no volem ser Estat Republicà? Diem que ens en anem però hi anem? Amb tants recursos a la "contrallei" espanyola? Bona ocasió perduda per no anar-hi tots plegats. 

La vida catalana resta plena de paradoxes. De vegades contradiccions i/o incoherències... I si ens movem d'això, encara ens diuen "radicals". Doncs, sí senyor, no volem perdre arrels...
I diran, "però encara hi som", "els donarem lliçó de 'modos' ", etc.
Voleu dir que paga la pena fer més maca la presó d'aquesta subordinació indigne?

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes