dissabte, 21 de maig de 2016

I apa, ara sí?

Però hi anem? Els hem guanyat o ens tenen encara ben espanyolets contents de rebre el regalet de la copa d'aquest reiet?

Què no volem ser Estat Republicà? Diem que ens en anem però hi anem? Amb tants recursos a la "contrallei" espanyola? Bona ocasió perduda per no anar-hi tots plegats. 

La vida catalana resta plena de paradoxes. De vegades contradiccions i/o incoherències... I si ens movem d'això, encara ens diuen "radicals". Doncs, sí senyor, no volem perdre arrels...
I diran, "però encara hi som", "els donarem lliçó de 'modos' ", etc.
Voleu dir que paga la pena fer més maca la presó d'aquesta subordinació indigne?

divendres, 20 de maig de 2016

El PuntAVUI entrevista Mas

Com a subscriptor hi he fet tres "comentaris", coses com de passada, que m'agradaria els comenteu...
(Ho poso com apareixen amb el nom, no voldria fos vist com a personalisme... )

1: #7 PERE SEGURA FERRER
Si un diu "A" i l'altre diu "B" i un altre els diu que la discussió és absurda, doncs també s'afegeix absurdament en la discussió absurda i l'allarga. Així em sona i penso que hi ha coses que no s'haurien de ventilar públicament.
Divendres, 20 maig 2016 12.35

2: 
#8 PERE SEGURA FERRER
Si diem que ja tenim "mandat" democràtic, que el tenim, no posem dubtes al dret a la independència, a la seva legitimitat i al que ja estem construint. No depenem ja del fet que ens concedeixin o no fer "un referèndum". La independència no es demana, s'exerceix.
Divendres, 20 maig 2016 12.47

3: 
#9 PERE SEGURA FERRER
Les coses clares i la xocolata espessa. Ni en Bartomeu ni l'equip haurien de ser a Madrid. Per altra banda, a banda estelades, què hi fem allà per rebre "una copa més" de mans d'aquests Borbons?
Què no volem construir un Estat Republicà? De nou: La independència s'exerceix. Què radicalitat no sempre és anar pels "extrems", és anar, en tot cas, a les arrels...
_____________________________________

dijous, 12 de maig de 2016

El 26-J que hi pinta?

Sense importància... unes notes: Per somriure? O per no perdre adrenalina inútil.

-Proposta de Constitució per la República Catalana: Pròleg, Preàmbul, 9 títols amb les corresponents seccions i capítols, Disposicions addicionals transitòries, derogatòries i finals.
Doncs desprésde tanta saviesa i lletra dos apunts:

a) Interessant l'article 146: Constitució reformable. Tant de bò no sigui mur infranquejable com la que ara tenim.
b) L'esperit de convivència i comunitat, que no només drets i deures de la ciutadania... ? On quedarà sancionat el vell mal costum excessiu dels catalans, assenyalat en aqueslla edició de "La Catalunya
Pintoresca" (1919): Ca'n seixanta, Olla de grills, cadascú per on l'enfila, El mercat de Calaf...

- Avuí a ElPUNTAVUI a primera plana: UDC, més aprop de no presentar-se. A l'interior: El comité de govern prendrà avui la decisió definitiva. Vaja, que haurem d'esperar un dia.
Voleu dir que ens tindran expectants!?

- "El govern aclareix si apujarà o no els impostos". De debò?

- Vàrem passar la Dictadura aprenent a llegir entre línies. En període electoral estem aprenent a llegir titulars.

- Els partits, arrodonint es tornaran a gastar 160 ME en campanya electoral, dos entre moltes conclusions: de fet ens obligan a gastar-los els electors, son els que paguen, comptat i debatut, la festa. I "dos": El Senyor Felip no té cap autoritat.

- La senyora Colau i el seu estol cada dia més lluny de fer Barcelona no present ni lider del Procés cap a la independència. Capital de Catalunya?

dilluns, 9 de maig de 2016

Europa, què significa avuí "Dia d'Europa"?

Va ser gran il·lusió, avui cosa feixuga: els que vivim a Europa tenim feina, molta,

1.El Parlament ha de tenir el protagonisme que li escau. La actual subordinació als estats i als poders econòmics no ho permet.
2. Constrir l'Europa del pobles.
3. Precisa política honesta i democràcia renovada. En mans de la política actual no presenta prou representativitat per els europeus.
4. Cal col·laborar amb els altres paísos de forma més oberta i organitzada.
5. Recuperar l'esperit fundacional.

I podríem seguir enumerant...

diumenge, 8 de maig de 2016

Colau, Rabell i Domènec: por a decidir?



La Colau, en Rabell i en Domènec es declaren obertament partidaris del dret a decidir i d'un referèndum pactat amb l'estat espanyol. Més enllà d'aquí, estan còmodament instal·lats en la total indefinició.
Un referèndum que sempre ha rebutjat l'estat espanyol i que encara rebutja la majoria més que absoluta de parlamentaris espanyols. Aquest referèndum, a Espanya, el defensen, certament, els companys dels esmentats Colau-Rabell-Domènec, el defensen Podemos. I ho fan, cal dir-ho, amb força claredat i valentia, amb els costos i beneficis que els reporta fer-ho així, però també sabent que, com que són clara minoria, la seva promesa no passa de ser discursiva.
Resultat d'imatges de españa pablo iglesias
onemagazine.es
Però per a incomoditat de Colau, Rabell i Domènec, els companys de Podemos han anat més enllà i, com s'escau a un polític i per a tranquil·litat de l'electorat espanyol, han fet publica la seva posició en aquest hipotètic referèndum. Han dit ben clar que ells votaran que NO, que no volen la independència de Catalunya.
Un cop Podemos ha fet públic el seu posicionament pel que fa a la independència, volem que Colau, Rabell i Domènec passin del dret a decidir a "decidir-se" i diguin si votaran que SÍ o que NO en el referèndum que defensen, si estan o no a favor de la independència de Catalunya.
Ah, i si la seva resposta fos que "no es posicionen, perquè entre els seus hi ha gent partidària de la independència i gent a favor de continuar a Espanya", doncs aleshores que siguin conseqüents i que deixin sempre llibertat de vot en les votacions relatives a l'execució del full de ruta per la independència. No com fins ara que han dirigit el vot, molt freqüentment en contra d'esdevenir un estat independent.
En resum amics, decidiu-vos i feu-ho públic. El país i el moment històric i polític ho demanden.

divendres, 6 de maig de 2016

La CUP i Junts Pel Sí sempre estaran en desacord per un pressupost autonòmic



La CUP i Junts Pel Sí sempre, sempre, estaran en desacord per un pressupost estrictament autonòmic. I també sempre, sempre, estaran en desacord per un pressupost d'un país independent. Només es podran posar d'acord, i amb totes les dificultats, en el pressupost per esdevenir un estat independent. En la mesura que el pressupost inclogui partides de la gestió d'una autonomia o de la gestió d'un estat independent, aleshores hi haurà més desacord. És lògic, defensen models de país amb moltes diferències. Són visions ideològicament, socialment, econòmicament, fins i tot culturalment, molt diferents. I no vol dir que no tinguin punts en comú, que en tenen, però hi ha moltes diferències de fons.
Resultat d'imatges de parlament de catalunya junts pel si cup
vilaweb.cat
Això és una evidència política que els nostres parlamentaris no poden ignorar. Tota negociació que ignori aquesta evidència està condemnada al fracàs. Tanmateix, és exigible als nostres diputats que siguin conscients d'aquest factor essencial per a conduir amb èxit el full de ruta al qual s'han compromès, per la via del programa, amb els milions de ciutadans que els hem votat.
Aleshores, com a ciutadà que els ha votat, els faig dues preguntes:
1- El pressupost que presenten per aprovar, quin dels tres tipus vol ser: pressupost d'una autonomia, d'un estat independent o per esdevenir un estat independent?
2- Si la resposta a la primera pregunta és "el pressupost per esdevenir un estat independent", mireu si us plau quantes partides conté el pressupost que són temes de gestió i són susceptibles de discussió entre partits independentistes. D'aquestes, quantes podrien ajornar-se al proper pressupost un cop siguem independents? Segur que n'hi ha. Sempre incloem partides als pressupostos que són més voluntaristes que executables. Faig la recomanació als nostres diputats que facin l'esforç d'identificar-les i d'ajornar-les. Si en queden, de partides de gestió, i són inajornables i són temes de fons i poden generar discussió... aleshores tenim un problema. I aquí els partits independentistes han de cedir o, si no poden, han de treure aquest tema de la discussió pressupostària i del pressupost. O què volen, hipotecar el futur independent del país per un aspecte partidista que només podrà desenvolupar-se plenament fins que siguem independents?
Els partits independentistes han de ser clars. I han de dir clarament quins temes estan discutint i quins prioritzen per sobre d'altres, si realment el que volen es aprovar el pressupost que ens ha de dur a la independència.
La resta són discussions estèrils, improductives, sinó directament pèrdues deliberades de temps.
Demano als nostres 72 diputats claredat, honestedat i eficàcia.

Llegiu l'article també a L'Unilateral

dimarts, 19 d’abril de 2016

I ara el Sr. Omella

Sr. Bisbe Omella: O menteix o no se n'assabenta del que pasa a casa seva, amb això de que "només els ajuden una miqueta". La Conferència Episcopal és l'accionista pràcticament única de la COPE, i posseiex més del 60% del canal 13, absolutament contraris als interesos de Catalunya, i que com Vté no saben quin país és Catalunya. A més hi posen més de 10 mil·lions a l'any.

I perquè se li acut pontificar que "Catalunya no ha de tenir Conferència Episcopal"?. Contra l'opinió majoritària dels creients del país! Encara no ha tingut temps ni dignitat per poder adreçar-se als fidels en català en les "homillies"?

Demanarà als fidels que no pequin votant independència? Acabarà demanant que preguin pels pecadors que la volem? Arribi o no a tot això, dimiteixi!
 
Miri, el que Catalunya no és mereix son les conxorxes de la carcúndia capellanesca, la que fa que per ocupar la arxidiòcesi de Barcelona, tríin un Sr.de fora, i que a sobre acumula justificacions impertinents o cíniques per continuar. Vàgi-se'n!!!


divendres, 15 d’abril de 2016

Referèndum? I a més acordat?


1. Ara alguns toquen a "referèndum"... També a l'ANC...
A Espanya es reclama que, si fem referèndum, votin tots els espanyols, a tota Espanya. Nosaltres diem que això no toca. És cosa dels catalans...
Però hem calculat de debò quants són els espanyols que són a Catalunya per votar no?
Ens faran la Pasqua igualment?
I Catalunya és víctima de determinades circumstàncies que no li han permet transmetre la consciència de país. Particularment pel sotmetiment i subordinació a què ha estat i està sotmesa.
I Catalunya no és Escòcia on aquestes coses són diferents. I tot i així varen perdre. Però no s'arronsen... També en això sembla que som diferents....
2. ANC, assemblea: És coherent que es demani llista única, unitat, i alhora diferenciar ara fulls de ruta? La de l'ANC de la dels altres. No ho sembla pas.

diumenge, 10 d’abril de 2016

Una d'extremossitat?


L'antiindependentista López Burniol admira Magalhaes quan aquest diu en el seu llibre "Los españoles":
"España és un conjunto de Españas que viven en tensión".
(Què en sabrà d'Història d'aquest país i de l'altre)





En Junqueras ens surt amb  "Catalunya és "Un poble de pobles..."
(Sense els matisos de la veritable història: parla dels països catalans o de la presència de la immigració i dels nou vinguts? Produeix confusió? Fal·làcies no volgudes?)


El poble català té una pròpia experiència de vida expressada en llengua “comuna” (del grec“Koiné” …), que ens identifica. 

Hi ha catalanisme que pot arribar a manotejar la realitat des de números i sociologia estadística...

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes