dilluns, 27 de juny de 2016

Davant el panorama

Per començar set coses, i "continuarà". Avui sobre els "Si se puede". Els "comuns". Eufemisme: mal reciclatge d'un "comunisme" passat de moda?

1. Catalunya no és Espanya.
2. Haurien d'actuar amb menys politiqueria els que "no han pogut" i començar a recitar el "NO SE PUEDE".
3. I diuen que viuen agermanats amb gent de l'estat. Aquí deuen tenir cosins,
4. I diuen que han guanyat aquí perquè tenen la força de la gent (???), no com els altres que tenen diners i aparell tecnològic. Quin menysteniment cap als altres!
5. Que són el futur i l'alternativa a ... Convergència! Un altre somniat "sorpasso" per governar la Generalitat? Doncs si, això han assenyalat, i que representen les classes mitjanes i treballadores. (!!??)
Que ocuparan espais transversals més enllà dels partits...
6. I diuen que "estan contentes", que tenen carrera de fons...
7. Però no són autocomplaents, no. Vaja, després d'aquestes afirmacions diuen que hauran de treballar més, i que no ells, els seus aliats són els que no han tingut el resultat que esperaven. Que no anaven "de bracet" en els cartells la Colau i l'Iglesias?

Vaja, si això no és "Gastar fums"...
Haurien de repensar que no els convé "anar per mals camins" com tampoc els plantejaments que avoquen a "somniar truites". No es tracta, senyors, de "sí se puede", es tracta de Catalunya lliure de tota subordinació indigna. Vinguin amb nosaltres, no cal que tustin a la porta amb un "se puede?", les trobaran obertes.

Esperem "que no facin els ulls grossos" ni "el gata mauxa" amb tot el que ha quedat sobre la taula:
Una vegada més: que Catalunya no és Espanya.
Esperem que la Colau exerceixi d'alcaldessa de la Capital de Catalunya, no té per què continuar movent tant el cap exercint d'alcaldessa d'una "Importante Ciudad Española"

(Les dites són de "La CATALUNYA PINTORESCA, per Xavier Nogués". Salvat-Papasseit, Llibreters, 1919)


divendres, 24 de juny de 2016

BREXIT, PRENEM NOTA

UNES ANOTACIONS...

1.-L'Europa dels Estats pateix, apareixen reclams de les nacions en la seva distinció, al Regne Unit i a Europa. No es pot parlar només de diferències de "parts" del regne unit.
2.-L'Europa amb una molt discutible manera de governar l'economia no convenç. I la preponderància tan absoluta de l'economia sobre altres aspectes enfosqueix la naturalesa d'Europa. Entre altres raons també perquè uniformitza a banda de la pluralitat dels seus pobles.
3.-Les grans decisions no depenen d'aconseguir un grandíssim tant per cent. L'exercici de democràcia, en el referèndum i en l'actitud de polítics, començant per Cameron, després del resultat és rellevant.
4.-Els motius de la decisió apunten que quan el discurs dóna només rellevància a temes puntuals reivindicatius també fa perdre la visió d'Europa com a identitat.
5.-El resultat no ha estat un "cara o creu", no és un mecanisme, és el resultat d'un llarg procés.

I una petita observació?... : Catalunya viu voluntat europea, com Escòcia, i necessitat d'independència com a nació, Poble, com Anglaterra i Gal·les. I la capital, Londres, vota diferent que la resta del país, per aquí el mateix...

Una paradoxa: Brèxit... "Bretanya" és i continua sent "Europea", per això se'n va d' "aquesta" Europa...

dimarts, 14 de juny de 2016

Ruinosa RUI

Referèndum no gràcies. 
Promouen referèndum en nom de la democràcia, en una democràcia que viu segrestada en mans de tribunals, o ingenus o cínics?. O en mans d'espanyols o espanyolitzats que no saben altra cosa que parlar de "los catalanes", però ni entenen ni saben ni tenen el més mínim interès pel què representa Catalunya. Donem gràcies que ja tenim majoria parlamentària i govern per la independència, pels medis possibles en aquesta democràcia de pandereta i proclames. No estem com Escòcia ni el Quebec. Ni a països com els USA on els nouvinguts han d'aprendre l'idioma i la història del païs... 


La independència no ha d'estar en mans del que Espanya ens deixi fer o no. La independència precisa unitat dels que la volem, no un "can seixanta", ni "una olla de grills", ni "cadascú per on l'enfila". La independència necessita la conjunció d'anar de dret i de "tenir mà esquerra". La independència és l'única forma d'agermanar-nos amb els altres països, sent amb autenticitat nosaltres mateixos. I ens anirà bé guanyar-nos dia a dia el respecte i el reconeixement. 
Recordem: "No captem el dret de viure, dret que no es compra ni es ven, poble que mereix ser lliure, si no li donen, s'ho pren"

Full de ruta, Declaració, Constitució... ANEM-NOS-EN!!

http://www.vilaweb.cat/noticies/hector-lopez-bofill-el-rui-pot-fer-descarrilar-el-proces-definitivament/
http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/976557-lo-rui.html#comments

dissabte, 4 de juny de 2016

El procés... mare meva!

El procés... i les seves coses, unes anotacions:

-         1. Diu la notícia que “Independentistes d’esquerres, d’ICV, EUIA, Podem i Procès Constituent, demanen el vot per a Domènech”. Independentistes? El vot per un Senyor que ja ha dit que votaria no en un referèndum d’autodeterminació... com la dreta?

-         2. "La CUP ja té el carrer, que se l’ha treballat a fons, i l’importa més que el Parlament", llegim en un article periodístic. Sembla cert i no els hem d’anomenar “antisistema”. Al “sistema” li agrada comptar amb el carrer i l’individualisme ferotge que en ell es viu. I la massificació, el populisme i la demagògia publicitària. Que altra cosa és l’esperit comunitari, la força dels vincles, l’estim i la convivència respectuosa i corresponsable.

-         3. Ara ens surt algun personatge descobrint “la sopa d’all”, tot dient: “La independència no és la solució a tots els mals”. Així el titular li vol treure valor, de forma fal·laç a la independència. Doncs miri un dels valors de la independència serà que el poble afronti amb llibertat i protagonisme els mals que ell pateix, per no atribuir-los únicament al sotmetiment i subordinació, indignes, que pateix.



-         4. Referèndum? Un referèndum cal fer-lo per guanyar-lo. No per jugar-se la llibertat a cara o creu en mans de tanta gent massificada, ignorant del que representa Catalunya i interessada només per poder tirar endavant amb els seus interessos personals per legítims que siguin.  N’hi ha prou amb estar empadronat per votar la llibertat de Catalunya? És això just?  


-         5. Estat Federal? L’Estat Federal manté tota la concentració del poder, no és un pacte lliure entre nacions o estats sobirans. Quina representació i poder de decisió tindria Catalunya, en l’òrgan central de poder? Quines atribucions correspondrien només a aquest òrgan central? En tot cas “Confederació” seria altra cosa. Quan en aquesta Espanya es parla més de “los catalanes” o “esos catalanes” que no pas de “Catalunya” com a nació ni com a poble amb entitat pròpia, quina voluntat hi ha de federar-se o confederar-se?

dissabte, 21 de maig de 2016

I apa, ara sí?

Però hi anem? Els hem guanyat o ens tenen encara ben espanyolets contents de rebre el regalet de la copa d'aquest reiet?

Què no volem ser Estat Republicà? Diem que ens en anem però hi anem? Amb tants recursos a la "contrallei" espanyola? Bona ocasió perduda per no anar-hi tots plegats. 

La vida catalana resta plena de paradoxes. De vegades contradiccions i/o incoherències... I si ens movem d'això, encara ens diuen "radicals". Doncs, sí senyor, no volem perdre arrels...
I diran, "però encara hi som", "els donarem lliçó de 'modos' ", etc.
Voleu dir que paga la pena fer més maca la presó d'aquesta subordinació indigne?

divendres, 20 de maig de 2016

El PuntAVUI entrevista Mas

Com a subscriptor hi he fet tres "comentaris", coses com de passada, que m'agradaria els comenteu...
(Ho poso com apareixen amb el nom, no voldria fos vist com a personalisme... )

1: #7 PERE SEGURA FERRER
Si un diu "A" i l'altre diu "B" i un altre els diu que la discussió és absurda, doncs també s'afegeix absurdament en la discussió absurda i l'allarga. Així em sona i penso que hi ha coses que no s'haurien de ventilar públicament.
Divendres, 20 maig 2016 12.35

2: 
#8 PERE SEGURA FERRER
Si diem que ja tenim "mandat" democràtic, que el tenim, no posem dubtes al dret a la independència, a la seva legitimitat i al que ja estem construint. No depenem ja del fet que ens concedeixin o no fer "un referèndum". La independència no es demana, s'exerceix.
Divendres, 20 maig 2016 12.47

3: 
#9 PERE SEGURA FERRER
Les coses clares i la xocolata espessa. Ni en Bartomeu ni l'equip haurien de ser a Madrid. Per altra banda, a banda estelades, què hi fem allà per rebre "una copa més" de mans d'aquests Borbons?
Què no volem construir un Estat Republicà? De nou: La independència s'exerceix. Què radicalitat no sempre és anar pels "extrems", és anar, en tot cas, a les arrels...
_____________________________________

dijous, 12 de maig de 2016

El 26-J que hi pinta?

Sense importància... unes notes: Per somriure? O per no perdre adrenalina inútil.

-Proposta de Constitució per la República Catalana: Pròleg, Preàmbul, 9 títols amb les corresponents seccions i capítols, Disposicions addicionals transitòries, derogatòries i finals.
Doncs desprésde tanta saviesa i lletra dos apunts:

a) Interessant l'article 146: Constitució reformable. Tant de bò no sigui mur infranquejable com la que ara tenim.
b) L'esperit de convivència i comunitat, que no només drets i deures de la ciutadania... ? On quedarà sancionat el vell mal costum excessiu dels catalans, assenyalat en aqueslla edició de "La Catalunya
Pintoresca" (1919): Ca'n seixanta, Olla de grills, cadascú per on l'enfila, El mercat de Calaf...

- Avuí a ElPUNTAVUI a primera plana: UDC, més aprop de no presentar-se. A l'interior: El comité de govern prendrà avui la decisió definitiva. Vaja, que haurem d'esperar un dia.
Voleu dir que ens tindran expectants!?

- "El govern aclareix si apujarà o no els impostos". De debò?

- Vàrem passar la Dictadura aprenent a llegir entre línies. En període electoral estem aprenent a llegir titulars.

- Els partits, arrodonint es tornaran a gastar 160 ME en campanya electoral, dos entre moltes conclusions: de fet ens obligan a gastar-los els electors, son els que paguen, comptat i debatut, la festa. I "dos": El Senyor Felip no té cap autoritat.

- La senyora Colau i el seu estol cada dia més lluny de fer Barcelona no present ni lider del Procés cap a la independència. Capital de Catalunya?

dilluns, 9 de maig de 2016

Europa, què significa avuí "Dia d'Europa"?

Va ser gran il·lusió, avui cosa feixuga: els que vivim a Europa tenim feina, molta,

1.El Parlament ha de tenir el protagonisme que li escau. La actual subordinació als estats i als poders econòmics no ho permet.
2. Constrir l'Europa del pobles.
3. Precisa política honesta i democràcia renovada. En mans de la política actual no presenta prou representativitat per els europeus.
4. Cal col·laborar amb els altres paísos de forma més oberta i organitzada.
5. Recuperar l'esperit fundacional.

I podríem seguir enumerant...

diumenge, 8 de maig de 2016

Colau, Rabell i Domènec: por a decidir?



La Colau, en Rabell i en Domènec es declaren obertament partidaris del dret a decidir i d'un referèndum pactat amb l'estat espanyol. Més enllà d'aquí, estan còmodament instal·lats en la total indefinició.
Un referèndum que sempre ha rebutjat l'estat espanyol i que encara rebutja la majoria més que absoluta de parlamentaris espanyols. Aquest referèndum, a Espanya, el defensen, certament, els companys dels esmentats Colau-Rabell-Domènec, el defensen Podemos. I ho fan, cal dir-ho, amb força claredat i valentia, amb els costos i beneficis que els reporta fer-ho així, però també sabent que, com que són clara minoria, la seva promesa no passa de ser discursiva.
Resultat d'imatges de españa pablo iglesias
onemagazine.es
Però per a incomoditat de Colau, Rabell i Domènec, els companys de Podemos han anat més enllà i, com s'escau a un polític i per a tranquil·litat de l'electorat espanyol, han fet publica la seva posició en aquest hipotètic referèndum. Han dit ben clar que ells votaran que NO, que no volen la independència de Catalunya.
Un cop Podemos ha fet públic el seu posicionament pel que fa a la independència, volem que Colau, Rabell i Domènec passin del dret a decidir a "decidir-se" i diguin si votaran que SÍ o que NO en el referèndum que defensen, si estan o no a favor de la independència de Catalunya.
Ah, i si la seva resposta fos que "no es posicionen, perquè entre els seus hi ha gent partidària de la independència i gent a favor de continuar a Espanya", doncs aleshores que siguin conseqüents i que deixin sempre llibertat de vot en les votacions relatives a l'execució del full de ruta per la independència. No com fins ara que han dirigit el vot, molt freqüentment en contra d'esdevenir un estat independent.
En resum amics, decidiu-vos i feu-ho públic. El país i el moment històric i polític ho demanden.

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes