dilluns, 16 d’agost de 2010

És difícil, d'acord. Però és MOLT SIMPLE

Som molts els independentistes que maldem per tenir una bona candidatura aquestes eleccions. Per sort han sorgit molts grups, associacions i partits polítics que mostren la seva voluntat de dur la independència a les properes eleccions.

Aquesta bona notícia té ara un núvol fosc que li fa ombra. Sembla que tots aquests actors troben difícil arribar a acords per unir esforços i presentar una candidatura forta i unida. El fantasma de la divisió plana a l'horitzó.

Sembla que hi ha tota una sèrie de dificultats i de condicionants per davant del possible acord.

Segurament superar les dificultats és molt difícil. Però arribar a l'acord és MOLT SIMPLE. Es tracta de posar l'acord pel davant. Literalment. Vull dir, signar l'acord i deixar per després les dificultats.

Com es fa això? Molt simple, altre cop. Per exemple, trobar-se els principals actors i signar públicament l'acord d'anar junts a les eleccions, agafar el compromís públic de presentar una candidatura junts. Un cop agafat aquest compromís amb el poble català, ja només els queda superar les dificultats, amb l'escalf entusiasta del poble, i fer la millor candidatura. Tindrien la resposabilitat i l'honor de fer-la.

És simple. Cal voluntat, generositat, una dosi de confiança i valentia.

Convido a Carretero, Carandell, Espot, Ximenis, Canela, Laporta, Tena, Bertran i els qui segur em deixo a fer-ho, tot i que potser ells tenen un mètode millor i ja hi hagin posat fil a l'agulla. Tant de bo i compteu amb el meu suport.

Ramon Munné

Militant de CDC
Membre de la Plataforma per la Sobirania
Adherit a Suma Independència
Associat a Sobirania i Justícia
Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència

2 comentaris:

Ricard M ha dit...

Amic Ramon, és molt simple, efectivament, signar un compromis. Però el que sembla que no és tant simple és fer una candidatura amb noms i cognoms (i que una vegada feta no es desintegri a les 24 hores...) i posar els diners per tirar-la endavant. Per al primer cal humilitat i patriotisme; per al segon cal autoconfiança (al cap i a la fi un partit no és una ONG exactament). Per ara no vec prou patriotisme ni veritable autoconfiança.
Salutacions cordials (com veus, ja estic en actiu altre cop).

Ramon Munné ha dit...

Ricard,

m'alegro que ja estiguis en actiu. Ara som tots imprescidibles.

El poble català no està tan fotut com per no tenir la gent que la dugui a la llibertat, coi!

Ens n'hem d'adonar i fer adonar als qui calgui.

O no?

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes