divendres, 10 de setembre de 2010

Tindrem "soflames" electorals...

Segur que CDC. (perdò els que fan dictablana interna) insistiran en dir coses com aquestes en que tant venen entossudits darrerament :

Diran: seguirem el que marqui en cada moment el poble de Catalunya,

Pobre lideratge, que no té més iniciativa que el que li sembla que diu la "plebs", o que només fa com qui pregunta: “cap a on voleu anar?”, il·lús a més
, pensant que obtindrà resposta, o resposta que tingui sentit. Si no saben en cabat, ni quan, ni com, ni a qui preguntar-ho… Etc.
I posaran el “dret a decidir” (aquest eufemisme que tant els agrada i en el que escuden les ambiguitats o l'invent de la "sobirania a la carta") en el que, segons diuen, "el poble de Catalunya reclama": Un concert econòmic. (!?)...”
Aquest era el crit del 10-J ??, “Concert económic” !! ? El vau sentir?El que el poble continua, de mil maneres, cada dia, reclamant?: “Concert económic” !!?
Vaja que "Sortir del sot" que deia aquell, no té res a veure amb la llibertat de la nació, Ep i passarem dos anys de gana doncs això ho deixem pel 2012… prioritats?!

Diran que están
per obtenir més capacitat d’autogovern. .. Per avançar en l’autogovern.

Sempre "més", poder anar sempre una mica més enllà, per veure un passs endavant i tapar-nos els ulls que així la nació va fent passos enrera i perpetúa el sotmetiment i subordinació.

Un “polític” de la desafecció, amb facilitat pensa que li va bé assenyalar l’enemic a fora, per reclamar, per dir que restringirem la seva influencia des de la vergonyant dependència, per tenir la queixa a punt, per tapar les pròpies vergonyes… per… etc.

Aixó sí, es dirà que
desplegaran l’estatut el màxim "que es pugui",
Aquest estatutet tantes vegades ja passat pel ribot, sotmesos al que permetin els poders fàctics i centrals.
Em sona a Montilla, potser sí que, aliats o no, farem sociovergència.


El Congrés que es el que hauria de manar en els partits va dir que declararía formalment exhaurida la via estatutària de produïr-se la sentencia que hem tingut del Tribunal Constitucional.

¿No tenim cap força, o no la volem tenir, 
per fer valdré el que ha dit el nostre 15é Congrés, davant dels de dintre o dels federats (Unió), que volen seguir en l’etapa autonómica estatutària ?

Tot plegat: Seguim obsesionats amb l’encaix.
Quin bonic encaix representa hores d’ara que la Generalitat representi l’Estat a Catalunya, oi? Aquest estat que tant ens estima i en el que alguns es senten tant còmodes!! Això si, vetllem per els nostres “drets històrics”, oi?!!
Doncs per fidelitat a Catalunya i fins i tot, paradoxalment, al partit, votarem opcions que apostin sense embuts i amb claredat per esdevenir estat, ben independents.

Frontispici de la Ponencia 1a:
“La llibertat es perd per la por i es guanya pel seu exercici.”

1 comentari:

Ramon Munné ha dit...

Pere, dius:

"votarem opcions que apostin sense embuts i amb claredat per esdevenir estat, ben independents"

Això farem Pere. Ara és el moment. Tant de bo els dirigents actuals de CDC s'adonessin de l'oportunitat que es presenta al país i deixessin, per un moment, de banda l'oportunitat que es presenta a CDC...!!!

Però els qui ho veiem clar, votarem independència i serem fidels al Congrés de CDC i al país.

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes