dilluns, 1 de novembre de 2010

Per què aquest independentista continua a cdc

Aquest bloc va començar amb el propòsit d'influir en la direcció de cdc cap a l'independentisme, com la manera més assenyada d'evitar la deriva autonomista que detectàvem en alguns prominents membres de la direcció del partit. Tots érem llavors militants de cdc, i pensàvem que el nostre servei al país seria de més profit dintre del partit que fora, en l'ampli ventall de la galàxia abertzale catalana, que també vàrem explorar a consciència. Convergència 2.0 volia expressar que, com en els programes informàtics, calia una nova versió en la direcció política del partit. Que expressés el moviment independentista que ha anat creixent de manera imparable en la generació nascuda després de 1970.

Que els meus amics hagin abandonat la seva primitiva llar política no és cosa que jo pugui jutjar, ja que els sóc deutor de moltes coses. No visc el fet sense una certa recança, perquè és lògic que a partir d'ara ens veurem menys, quan el nostre afany conspiratori ja no tindrà raó d'ésser: no pots conspirar més que contra un poder establert comú. Els dec sobre tot que, al seu caliu, jo vaig arribar cap a l'any 2000 a la conclusió racional de que la independència és l'única possibilitat real per Catalunya, i és també moralment legítima --tot i que no obligatòria-- des de la Doctrina Social de l'Església (veure l'argument). Vaig arribar a aquest convenciment --que dic que és racional, no sentimental-- gràcies a aquests amics, però també gràcies a cdc. Quan vaig fer-me militant, l'any 1993, jo no era independentista, encara creia en tota aquella parafernàlia de l'estat plurinacional, la sobirania compartida i la relectura de la constitució. Tots aquests anys, cdc ha estat la meva llar política, l'àmbit en el que han crescut i madurat aquestes conviccions.

Amb els meus amics he treballat i conspirat en els darrers 5 congressos de cdc, i especialment al darrer vàrem aconseguir que el propi Congrés es pronunciés per la independència en una pila d'articles. L'objectiu era que mai més, ni el President Pujol ni ningú pogués tornar a repetir allò de que "a cdc hi han independentistes, però cdc no és independentista perquè cap Congrés s'hi ha pronunciat". Això ara ja només ho poden dir els que no es llegeixen els papers dels Congressos (cosa ben comprensible si ets un candidat molt ocupat).

Ells han decidit marxar perquè cdc no ha seguit la senda marcada en el darrer Congrés en aquest punt. I jo he decidit continuar, malgrat això. Intentaré explicar la meva posició.

Sempre he defensat que hom no pot ser militant d'un partit si no el pot votar ni que sigui en una contesa electoral. El màxim sacrifici que vaig fer va ser votar cdc a les penúltimes europees, malgrat el candidat (que ja no hi és). Però ara que tothom ha presentat les seves llistes el 28-N jo tinc claríssim que Artur Mas és el millor candidat que es presenta per la circumscripció de Barcelona. El més preparat i el més fiable, també per encaminar el país cap a la independència (que no per declarar-la). Senzillament, no em refio en absolut de la resta de candidats, dels que només sé el que diuen, però no com actuen; no em refio de que no acabin com els que s'han passat dues legislatures cooperant a trencar la fibra íntima del país. Els meus amics han marxat de cdc, però en aquest moment estan sense saber a qui donaran el vot. Volen votar independència, però el mercat està ple de propostes que han posat el seu personalisme per sobre del que el país necessitava, que era una candidatura unitària.

He pogut tenir tres o quatre converses tranquil·les amb l'Artur Mas, en trobades de quatre o cinc persones representant militants independentistes, i especialment després de la nostra trobada de Santpedor. No és un home a qui puguis convèncer, però és totalment sensible a l'argumentació racional. Mai hem acabat la conversa amb la sensació de què ens faria cas. Mai tampoc ha faltat la seva paraula. Probablement no serà ell qui declari la independència, però al menys en això no ens enganya.

Sempre he predicat un separatisme cordial, en el doble sentit de la paraula: que ha de fer-se en positiu, i que s'ha de buscar amb tot el cor. A totes les propostes que es presenten trobo a faltar una o altra cosa. Tanmateix, en un punt estic d'acord amb l'Artur i l'actual direcció del partit: en aquesta campanya cdc no es pot presentar amb una clara proclama independentista, que portaria la barca del partit contra les roques i deixaria el país esberlat. Certament el darrer Congrés va marcar la línia, però no va dir quan; i estic amb ells que el país no ens seguiria. La cosa promet, però no és temps de collir la fruita. Un programa electoral ha de tenir present el kairós, no només el kronos. Ha arribat el temps electoral, però no el temps oportú.

Ahir em vaig topar amb el text d'Engels que explica: el pitjor que pot succeir al cap d'un partit és veure's obligat a assumir el govern en una època en què el govern encara no està madur per al domini de la classe a la que ell representa. Llavors es veu forçat a representar no al seu partit o la seva classe, sinó a la classe per al domini de la qual les condicions estan madures." Engels era miop en pensar només en termes de classe, però l'argument em sembla vàlid per al nostre cas, i expressa que la realitat és més dura que els desitjos. Fins i tot si governés en solitari el més separatista dels candidats o dels partits (que no sé qui és), no podria declarar la independència.

Hi ha una altra raó, que dec a Ramon Munné: el verdader perill després de les eleccions és la sociovergència, que en un partit com el nostre, on hi cap tothom (i això és un altre motiu per quedar-se), tindrà poderosos partidaris. Doncs bé, algú ha de quedar per oposar-se a peu i a cavall a mantenir en el poder els que s'han guanyat un merescut descans. Algú ha de quedar perquè el proper Congrés no torni enrere en el que es va aconseguir, i que cdc sigui l'eina que encamini el país cap a la independència. No serà el 2014, però espero que sigui abans de 2018, i que les properes eleccions siguin constituents i no autonòmiques.

Aquest bloc ha canviat i ja no és una eina d'influència sobre cdc, però l'esperit de Santpedor continua viu, lògicament reservat a independentistes amb carnet de cdc. Com que només quedo jo del grup promotor inicial, quan passin les eleccions enviaré un missatge als congressistes que formàveu part de la llista de correu, que tornarà a estar activa per preparar el XVIè Congrés amb una acció conjunta i organitzada. Seguim la lluita.

Pedro Júdez
militant de cdc
exConseller Nacional 1996-2004

4 comentaris:

Ramon Munné ha dit...

Benvolgut Pedro,

amic i company de bloc, certament a Convergencia 2.0 a més de fer política, a més d'alimentar les ments amb idees d'independència, també alimentem la nostra amistat. I per això tots ens som deutors. Dius que a l'any 2000 vas arribar a la conclusió racional que la independència era el camí. Me n'alegro molt, i el que pretenem des d'aquest bloc és continuar convencent a qui encara no ho té clar. Però, tot i que ens ha sabut greu, alguns hem decidit canviar de llar política. Ara ja no és CDC. I , com a exemple en petit del que passa al país, alguns som a RCat, alguns a SCI i algun a ambdós llocs.

Pel que fa a les conspiracions als congressos només una puntualització. Ha estat als dos darrers congressos que hem introduïts esmenes que demanen la independència. Però que la demanen explícitament, tampoc no són una pila. Vull dir que, tot i que efectivament hem assolit l'objectiu que el President Pujol mai no pugui tornar a dir que CDC no és independentista per què cap Congrés no s'hi ha pronunciat, la realitat és uqe la transcendència ha estat minsa... perquè com molt bé dius molts no llegeixen els papers dels congressos. I, deixa-m'hi afegir, "i molts més no els fan el més mínim cas".

Ara bé, jo no crec que l'Artur Mas sigui el millor candidat per a la circumscripció de Barcelona. Jo crec que en Mas podria ser un bon president en una Catalunya independent. No per declarar-la, com tu i ell mateix dieu. Però tampoc per encaminar-la-hi. Ell no té aquesta visió, no aspira a una Catalunya independent. Li hem fet dir, entre tots, que votaria que sí en un referèndum. Però algú que ens hi encamini...... hauria de dir si el pensa convocar i quan! I com diu un dirigent de SCI, "la independència no és el monotema d'algunes opcions polítiques", és "la monosolució". Tots els problemes que tenim els podrem solucionar millor i més de pressa sent independents. En Mas ens enganya quan pretén fer-nos creure que arreglarà problemes com el finançament sense ser independents. No és possible. I estic segur que ens enganya sense mala intenció. Senzillament no li cap al cap que hem de dir prou a Espanya i que no passa res. No li cap al cap, no té aquesta visió.... que tanta falta fa ara.

Estic molt d'acord amb el separatisme cordial, expressió que sempre que utilitzo et cito com a font. Precisament a SCI es preconitza el mateix. Una separació cordial, alhora que ferma. En tot cas tant cordial com Espanya vulgui.

Quan dius que si CDC es presenta amb un clara proclama independentista això la duria contra les roques i que per això no pot fer-ho... em parles de CDC. Et demano que hi tornis a pensar i que parlis en termes de Catalunya. Et demano que repeteixis la valoració pensant de manera racional si faria bé a Catalunya, no a CDC, el fet d'apostar clarament per la independència. Estic convençut que arribaràs a la conclusió que CDC ha de fer el pas i que si no el fa... fa un mal favor al país. I per això els qui ho veiem així hem de fer el pas sense CDC.

Sobre la sociovergència, és cert, és l'opció que més em preocupa. I de la mateixa manera que fins ara des de dintre no hem pogut evitar que CDC prengués algunes decisions que creiem errònies... no crec que es pugui evitar la decisió de fer la sociovergència si així ho decidissin els líders de CDC. Saps que tenen un poder de convicció sobre les bases molt fort.

Bé aquest bloc s'està tornant molt reflexiu, cosa a la qual contribueixes de manera insubstituïble. Pel que fa a la gent de Santpedor i a la seva línia d'acció evidentment queda reservada als qui encara sou a CDC, ja que pretén influir en la direcció de CDC, i hi teniu tot el meu suport i ànim. Confio que utilitzis aquest bloc per anar comentant o valorant els avanços que hi feu. Segur que aniran amb la línia de convergir en la independència.

Ramon

Pere Segura ha dit...

Voldria comentar algunes coses

1.-"Parafernalia":

Ara hi ha les mitges tintes, l'ambigüitat, les justificacions. Altra parafernalia...

2.- que el President Pujol ni ningú pogués tornar a repetir...

Doncs no es cansen de repetir-ho,
I no només coneixen els congressos sinó que han impedit tota la feina de la comissió de seguiment d'acords congressuals.

3.- Marxem per treballar sense càcul electoral ni estratègies. Ens mou el fet que per regenerar la política cal naturalitat, sinceritat, i autenticitat. El nosre candidat es diu clarament "Independència". No bescanviem valors i pàtria per calers. Ni per aconseguir un el millor resultat electoral del partidisme a l'ús.

4.- en tot cas cal mirar llistes per fugir de personalismes. Massa insistir en caps de llista. Volem llistes que assegurin el millor nombre de diputats independentistes.

CDC en el seu discurs mai utilitza les paraules "indepèndencia", "estat propi", ni tant sols amb el matís “per quan el poble ho vulgui”. Ni diuen que una nació no pot veure’s expoliada, sotmesa o subordinada (Diccionari del Nacionalisme, E. Vinyamata).
I el seu programa electoral es autonomisme pu i dur. I la seva intenció que així sigui va a més de deu anys vista.

5.- La raonabilitat humana, particularment en temes trascendents, no es basa només en arguentacións. Cal la Ponderació que condueix als valors i l'ètica.

6.- On queda la paraula que Artur Mas va donar en aquell discurs del Palau de Congressos del Novembre de 2007?
7.- No és un President el qui proclamarà la independència. Es cosa que mourà el Parlament, representat del poble.

Coda:
Certament, Algú farà les actes de defunció… dels Acords congressuals…

Ramon Munné ha dit...

Benvolguts Pedro i resta de companys de bloc i amics,

acabo de rellegir aquest escrit... sabeu que dos anys després és molt interessant?

Hi dèiem coses com que en Mas no seria qui proclamaria la independència i discutíem si ens hi duria o no,...

Us recomano llegir-lo ara, ara que tenim eleccions avançades només dos anys després i després del darer 11S...

Pere Segura ha dit...

Benvolgut Pedro
Vull ser breu, però vull puntualitzar quelcom:
Deies en el teu escrit que no sabem a qui votar, vaja tant temps junts i encara no ens conèixes!
Votarem undependència sense eufemismes, sense ambigüitats, sabent el que ha estat sempre en el seu programa.
No votaré psrticularment jo i crec que els altres fora de tu mateix, CiU, que no es peresenta CDC soleta.
No votaré castellà, "llengua oficial", la cordialitat no passa per aquí. Llengua imposada duratn dècades, amb l'actual voluntat d'espanyolitzar, i que encara imposen on poden, i que hem hagut de soportar les dificultats d'integrar castellano parlants, i immigració durant la dictadura i després... etc, Benvingut el castellà, però no amb aquest estatus, demabògic per no perdre vots.
No votarem el que mereix tota la sospita que substituirà fins el 2020, el "peix al cove" per "estructures d'estat al cove", no votarem de cap manera la Uió amb el Botifler i solipsista en els seus interessos, caciq Duran, etc,etc, no votarem els miitants de CDC que no saben com canviar el lobbnies de psder que governa el seu partit amb clares deficiències democràtiques, etc.etc.

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes