divendres, 25 de febrer de 2011

Pacte fiscal? Ridícul total

El secretari general de la Presidència, Francesc Homs, ens confirma que el govern català reclamarà el pacte fiscal en base als drets històrics recollits a l'article 5 de l'Estatut.

Benvolgut senyor Homs: no jugui amb el seu poble. Catalunya ara no necessita cap més discurs de bones intencions. Fa trenta anys que ens hem estat enganyant, però ara ja hem obert els ulls i vostè ho sap. Sigui valent, estigui al costat del seu poble.

No pot dir que ara el govern amb el nou pacte fiscal abandonarà el paraigua comú de la LOFCA. No depèn de vostès, i de qui depèn ens han dit per activa i per passiva que no abandonarem el paraigua de la LOFCA. El mateix es va dir durant la negociació de l'Estatut, la resposta va ser que no i la mateixa resposta ens donaran.

No pot dir que pactarem aquesta llei de manera bilateral amb l'executiu espanyol. El mateix es va dir durant la negociació de l'Estatut, la resposta va ser que no i la mateixa resposta ens donaran.

No pot dir que amb el nou pacte fiscal es recaptaran tots els tributs, tindrem plena capacitat tributària i es definirà una quota a pagar a l'Estat. El mateix es va dir durant la negociació de l'Estatut, la resposta va ser que no i la mateixa resposta ens donaran.

A més no pot dir que aconseguirem allò que CDC va dir que ja havíem aconseguit:












No es va aconseguir el 2005 i no s'aconseguirà ara. I perdríem quasi 10 anys de temps.

I això li ho dic amb tot l'afecte i amb el convenciment, com a ex-company de CDC, que vostè també desitja la independència del nostre país. Però també amb la constatació que li manca la decisió dur-nos-hi.

Sigui valent, reconegui que per aquest camí no es va enlloc, més enllà d'anar fent la viu-viu. El camí és explicar la veritat a la gent, no enganayar-la. Així s'aconseguiex que tot el poble conegui la veritat i s'obté el seu suport per proclamar la independència. Faci-ho!

Ramon Munné

Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència
ex-militant i ex-Conseller Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Som molts els que tenim aquest convenciment, ara be altre cosa és el to de l'escrit.
La diferència rau en l'estratègia d'aconseguir la majoria sociològica que diu ara CiU, o tenir el coratge i la seguretat jurídica d'éxit que cal, per proclama unilateralment la independència per una majoria parlamentaria de diputats donant llibertat de vot als mateixos. Si és aixó és possible cal tenir coratge i fer-ho. Altrament el camí del referendum és molt dubtós i acondueix Catalunya a seguir sent una colonia d'Espanya.
Què hi diu el Dret internacional ?.

Ramon Munné ha dit...

És cert, molts tenim aquest convenciment... i alguns tenen el lideratge i, per tant, la responsabilitat, de dur-lo a la pràctica. El camí del referèndum, hi estic d'acord, és més que dubtós diria que no toca ara, ara toca que el Parlament proclami la independència (l'adjectiu unilateral és redundant!). Un cop fet això, no sóc expert en drat internacional, seguirem el camí català del que han fet totes les nacions que s'han independitzat: reconeixement internacional, referèndum de ratificació si cal i negociació amb l'estat d'on ens separem. Res de nou.

Daniel Vives ha dit...

Anònim, la majoria sociològica només s'aconseguirà si es treballa per aconseguir-la.
No hi ha cap problema jurídic ni de dret internacional. El problema és de voluntat del poble de Catalunya. Mentre CIU pretengui aixoplugar la majoria en una quimera (perquè el pacte fiscal és una absurda quimera) no hi haurà majoria per una realitat possible.
No busquis excuses i sobretot no les disfressis de seny: és por a la majoria d'edat.
Per cert, va ser el mateix Mas qui va permetre que allò que recollia el text aprovat al Parlament fos eliminat del que aprovaria el Congreso. Evidentment, tal com estava tampoc s'hagués aprovat. Que és el que diu en Ramon, que l'Estat no ho acceptarà mai.

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes