dissabte, 3 de novembre de 2012

DELENDA EST HISPANIA -I (l'origen de l'actual Estat espanyol)


delenda est hispania-albert pont-9788483307021

Estic llegint el llibre Delenda Est Hipania, d'Albert Pont. Volia fer-ne un comentari quan acabés de llegir-lo, però no puc esperar a fer-ho.
Ara voldria fer esment del capítol que parla de l'annexió del Principat de Catalunya a l'Estat Espanyol

FONAMENT DE L'ACTUAL ESTAT ESPANYOL

Arrel de la derrota militar del 1714, Felip V va suprimir les institucions catalanes i les Corts castellanes van esdevenir les Corts espanyoles. Per tant, "les actuals Corts generals espanyoles no són el resultat de la unió de les Corts de les diferents entitats històriques de la Corona espanyola, sinó que són successores i continuadores de les antigues Corts de Castella". "A principi del segle XVIII, l'Estat de la monarquia hispànica es va extingir de la mateixa manera que abans s'havien extingit l'Espanya romana, l'Espanya visigòtica, les entitats sobiranes de l'Espanya musulmana...". "En realitat, actualment tots els espanyols vivim dins del marc constitucional del Regne de Castella".

RECUPERACIÓ DE LA SOBIRANIA DE CATALUNYA

Fins al 1714, totes les manifestacions tradicionals de sobirania formaven part de les atribucions del Pricipat de Catalunya. "El fet que Catalunya fos un principat i Aragó un regne no és prova de cap forma de relació jeràrquica ni de subordinació". "De la mateixa manera, avui dia no hi ha cap distinció, ni cap mena de jerarquia, entre les sobiranies d'una república presidencialista, d'una monarquia parlamentària, d'un emirat o d'un soldanat. Totes elles són entitats igualment sobiranes. Cal tenir clar que la sobirania és un concepte de l'àmbit del Dret Internacional, i que és igual per a tots els Estats; o es té o no es té".
Quan demanem la independència només demanem, doncs, el retorn a la situació d'abans del 1714. "Així, fins al 1714, Catalunya havia estat, a tots els efectes, un Estat sobirà, membre de la Comunitat Internacional, i, com a tal, reconegut per la resta de potències de l'època". "Catalunya sempre ha gaudit de totes les manifestacions de la sobirania que avui s'atribueix als Estats, fins que van ser il·lícitament suprimides pel Regne de Castella".

EL TRACTAT D'UTRECHT

A primers de juliol del 1713 s'iniciava el Tractat de pau d'Utrecht entre la reina Anna d'Anglaterra i Felip V de Castella i se signà a finals d'agost. Però el 25 de juliol ja s'inicià el setge de Barcelona. El Tractat d'Utrecht "condicionava el reconeixement de Felip V al compliment estricte d'una sèrie de disposicions i condicions".
L'article XIII del tractat està dedicat exclusivament a Catalunya i Felip V es va comprometre a complir-lo. En aquest article Felip V es va comprometre "a decretar una amnistia general, a garantir el respecte de les possessions, els béns i les rendes, els honors i les distincions de la població catalana", i a la "conservació il·lesa i intacta dels seus drets i privilegis històrics".
Felip V va incomplir el citat article XIII en la seva integritat.
De fet, Felip V no va respectar ni el testament de Carles II, ni el jurament que va fer el 1701 de les constitucions catalanes, ni les disposicions del Tractat d'Utrecht ni els acords de capitulacions (en què es concedia amnistia a les tropes i l'indult a molts cap militars com el general Moragues).

CONCLUSIÓ

"La constitució de l'actual Estat espanyol es fonamenta es un acte il·lícit, un acte nul de ple dret".
Vist l'origen de l'actual Estat espanyol, vist l'estatus de sobirania que tenia Catalunya fins a la derrota militar del 1714, vist el respecte de Felip V als tractats que signava i vist que en els darrers 300 anys el tracte que ha rebut Catalunya sempre ha estat el d'un territori que es vol assimilar sense respectar la seva voluntat, em pregunto, pot haver-hi algú o alguna raó que justifiqui que no vulguem recuperar la nostra independència?
I als contraris a la independència els demanaria: pensen exigir mai a l'Estat espanyol actual que demani perdó pel seu incompliment manifest de les disposicions del Tractat d'Utrecht?
Ja fa massa que dura aquesta situació il·lícita i injusta. És el nostre deure recuperar allò que és nostre i que ens fou arrabassat per les armes. Ara podem fer-ho, de manera pacífica, democràtica. Hem de poder explicar als nostres fills i néts que vam estar a l'alçada. Demostrem el coratge que els nostres avantpassat van demostrar fins al darrer moment per defensar les nostres institucions. Fem-ho!



4 comentaris:

Unknown ha dit...

Company Ramón, has fet una molt interesant resenya del llibre "Delenda est hispania". Serà cosa de comprar-lo i llegir-lo. Per complementar-lo, em permeto citar un breu extracte del llibre "Historia inaudita de España" de Pedro Voltes, que vaig llegir ja fa anys.
"...el nombre de los Reyes Católicos está asociado automáticamente a la idea de unidad nacional [pero] la unidad total y perfecta del país no sobreviene hasta la Constitución de 1812, noción archisabida". Abans de 1812, España era, com a molt, una confederació formada entre els regnes de Castella y Aragó. España, com estat unitari, es més jove que els Estats Units d'America. Aquestes, i altres coses com aquestes, son les que el lumbreres de Wert no vol que s'ensenyin a les escoles.

Salutacions cordials

Vis Luminis ha dit...

Tenim raons històriques per reclamar la independència, d'acord, cada cop sembla més clar.
Però el tema és també si ara estem convençuts de treballar fins al final per aconseguir-la. Els nostres representants polítics quedaran en evidència aviat, i llavors haurem de fer-ho la societat civil. Els CiU, els ERC, ICV, etc,,,no crec que es juguin el coll pel país.
Una altra cosa important és que només les raons històriques i les de cor, de sentiment, seran les que ens faran arribar fins al final. Reclamar la independència per tenir més o menys diners és un motiu de molt poc gruix, i que no ens honora.
I el més important, hem de reclamar un país més democràtic, més just, i no en mans d'aquesta colla de lladres i aprofitats que ens han manat fins ara. No som tant lluny -a la pràctica- dels defectes i excessos espanyols. Canviar uns lladres per uns altres no té sentit si no és a canvi de millorar molt.
Sóc pessimista, ho sento. Sóc un independentista convençut des de petit, però ara em fan por aquests polítics convertits a l'independentisme no sé sap ben bé per quin motiu, i amb quins objectius.

Ramon Munné ha dit...

Unknown,

tens raó, en Wert no vol que s'ensenyin algunes veritats. A veure si a part de tu i de mi, tots els candidats a diputat a les properes eleccins llegeixen el llibre Delende Est Hispania i se l'aprenen ben bé!

Ramon Munné ha dit...

Josep, Vis Luminis,

que CiU, ERC, ICV no s'hi jugaran el coll fins al final... en gran part no. Els de SI, sí, ja ho estan fent.

Que el tema de diners no és de molt gruix i no ens honora...home, que n'hi ha d'altres de més gruix i que ens honoren, sí. Els de diners, encara que més circumstancials, si ara ajuden, al contrari d'altres moment en què perjudiquen, doncs benvinguts!

I que si hem de reclamar un nou país més democràtic, evident. Tot i això, per tenir un país més democràtic, primer has de tenir el país.

Psem-nos d'acord, doncs, a tenir el país. I després batallem per fer-lo com nosaltres volem.

Per tant, sigues una mica mñes optimista, home. En Mas està responent prou bé a l'empenta de SI (a dintre del Parlament) i de l'ANC i la resta del poble (des de fora del Parlament). Mantinguem la pressió. Votem SI, estic convençut que és el més eficaç.

Ramon

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes