dissabte, 15 de desembre de 2012

I ES DIU DES DEL FARISTOL...


Haurem d'estudiar hermenèutica, dialèctica, perfils d'interpretació de les dites dels polítics ?.

Les compareixences al faristol d'avuí...

L'Oriol Pujol expressant que Esquerra ha vist clar que...
L'Oriol Junqueras dient que treballaran per convençer els de CiU
Vaja que els primers a convencer han estat els de CiU?
Qui s'ho creu? Qui parla des de la realitat? ho tenim clar,oi?

Una opinió prou extesa és que la posició del Sr. Duran ha perjudicat CiU i el seu resultat a les eleccions...
L'Oriol proclama: Mas i Duran, Duran i Mas, son una pinya, sense diferències.
Duran: No soc jo el responsable de que no hi hagi pacte...
Vaja, Duran ja fa molt temps que afirma que no està per l'estat propi, primer fins tenia el famós argument de no voler posar fronteres entre ell i el seu pare de l'Aragó, ara afegint-se a les cíniques i escapistes, que no innocents, tesis de federalismes.
I els congresos d'ambdós partits CDC i UD no diuen pas el mateix, oi?
I ès coneguda la desafecció radical vers Esquerra d'aquest Senyor.
Què haurem d'interpretar de les paraules d'Oriol Pujol, quan afirma que no hi han escletxes entre Mas i Duran, que van a la una...

I les reserves mentals.
En Duran pot dir que no s'oposa de cap manera ni al pacte ni a la consulta.
Però un pacte que no acabi en altra cosa que en cristià: "el pacte nostre de cada dia, dona'ns Senyor eldia d'avuí... així dit amb altres paraules, que ara ja no son democrata-cristians ara es diuen social-cristians...
I la consulta?... però del què i del com i del quan es consulti....un maquiavelisme de baixa estofa, de pati d'escola.

I què hem de pensar d'uns consells nacionals que en lloc de la responsabilitat de ratificar pactes, han vingut, alguns de llunyans llocs de Catalunya en cabat  només per aplaudir abrandades justificacions, perdò discursos, dels pretesos liders de CDC (l'hereu polític?) i UD (caciq de decenis). Mentre un Sr. Junqueres nou vingut s'ha guanyat un liderat en un any, ha renovat el clima del partit i parla clar i sense histerismes, excuses ni dramatismes.

Vet aquí que en dictadura aprernem a llegir "entre linies" i en aquesta "democràcia" les fomes i manerss, les filies i fòbies, la cerca de la diferenciació i del poder, diuen coses amb més exactitud que les paraules.

Democràcia? En greg, el poder del poble. El poble és qui anrà fent-se carrec, exigint i renovant vertaders servidors i representants del poble. Haurem de sortir nosaltresn de nou al carrer. I haurem de ser el poble qui construeixi estructures d'estat, i ens farem càrrec de l'entusiasmenecessari  i de les conviccions i de la joia i l' esperança. Amén.

1 comentari:

Ramon Munné ha dit...

Pere,

no sé si haurem de ser el poble que crei estructures d'Estat. Estructures mentals, però, segur que sí.

Hem de començar a "visualitzar" la independència i a explicar què vol dir i què passa quan s'arriba a aquest dia

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes