dimecres, 23 d’octubre de 2013

GUIA DE VOT PER ALS PARTIDARIS DE TERCERES VIES




Tots hem pogut sentir darrerament algunes veus que demanen que la consulta del 2014 hauria d’incloure una “tercera via”. En Josep M. Pelegrí demanava que la pregunta garantís la “pluralitat” dels partits. En Josep A. Duran no es cansa d’insistir que com que Unió “no és independentista” vol que la pregunta inclogui una tercera via. En Joan Herrera també ha comentat en ocasions que la pregunta hauria de tenir més de dues opcions. I a aquesta tesi també s’hi ha sumat en P. Navarro, sempre i quan la consulta sigui “legal”. Aquestes persones fan unes observacions ben normals i poden crear dubtes en molts catalans. És lògic, no es plantegen cada dia referèndums per la independència.
Davant d’aquesta demanda d’una tercera via els responc amb una obvietat: per què 3 i no 4 de vies? O 5? Quantes vies calen en un referèndum o consulta?
Provaré de respondre’ls. Quan quasi 2 milions de persones es manifesten l’11 de setembre del 2012, i quasi 2 milions de persones surten al carren i formen una cadena humana que travessa el país de sud a nord i el crit unànim és de demanar la independència, la pregunta de la consulta és si el poble vol la independència o no. Dues opcions. Per garantir la “pluralitat dels partits” com demanava en Pelegrí hi ha un altre tipus de consulta democràtica: són les eleccions. I d’eleccions n’hi continuarà havent, tant si som independents com sinó ho som.
Per mirar d’aclarir-ho del tot posaré uns exemples amb el propòsit que serveixin de guia de vot per als partidaris de terceres vies en aquest referèndum o consulta:

1-      Tots aquells partidaris de la independència han de votar SÍ
2-      Tots aquells que siguin contraris a la independència han de votar NO
3-      Aquells que vulguin que Espanya es constitueixi en un estat federal i que Catalunya continuï dins d’aquest estat han de votar NO. Aquest és el primer pas. Després també haurien d’aconseguir reformar la constitució espanyola
4-      Qui vulgui que Catalunya formi una confederació dintre o amb Espanya, té dues opcions, segons com ho plantegen ara alguns d’ells;
a.       Qui vulgui que Catalunya negociï d’igual a igual amb Espanya aquesta futura confederació ha de votar SÍ. I un cop independents començar aquesta negociació
b.      En canvi els qui vulguin que l’estat espanyol es “transformi” en una confederació han de votar NO. Aquests han de saber, però, que aquesta transformació seria un cas únic i nou per al qual haurien d’aconseguir també de reformar la constitució espanyola.. i establir un mecanisme, com dic, nou, si no políticament inviable
5-      Els qui vulguin continuar dins l’estat espanyol però amb més autonomia o més autogovern han de votar NO
6-      Tots aquells que voldrien la independència però només si s’esgoten les possibilitats d’un millor finançament, d’un diàleg per millorar l’autogovern i el reconeixement de Catalunya, han de votar SÍ. Aquestes possibilitats que esmenten fa temps que s’han esgotat
7-      I, evidentment, qui no vulgui votar ni SÍ ni NO pot abstenir-se o votar en blanc

Potser encara es poden afegir exemples que orientin als electors en la seva tria en el referèndum. Convido a tothom a completar la llista, per tal de fer fora tots els dubtes.
D’aquesta manera confio que aquesta petita guia de vot aclareixi la qüestió i no quedi ja cap dubte que la pregunta del proper referèndum o consulta ha de ser si volem que Catalunya sigui un estat independent: SÍ o NO.

Podeu llegir-lo també a:
 - Diari Gran del Sobiranisme
 - e-notícies

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes