diumenge, 15 de desembre de 2013

S'anuncia la pregunta del plebiscit pel 9 de novembre del 2014

Dos apunts inicials:

1- Com diu en Pere Segura en l'escrit anterior d'aquest bloc: 

Qui cridava "Volem ser estat!!" i mostrava alguna pancarteta afegida que digués "I també independent"? NINGÚ

2- El dia 12 de desembre del 2013, a tot el món va ser notícia que Catalunya anunciava un referèndum sobre la independència (sic) pel 9 de novembre del 2013. Tot el món, Catalunya, referèndum i independència

Crec que el temps per a fer consideracions i valoracions sobre la data i la pregunta és clarament ara. Si tot va bé, d'aquí poc temps ja serà principalment el moment de guanyar el plebiscit.


Quan vaig saber la pregunta la meva primera impressió no va ser positiva. No ho va ser. Això és així. Podria apuntar-me al carro dels que "han guanyat" i saltar d'alegria lloant l'encert de la pregunta. Però no. En canvi, sobre la data, la primera impressió sí que va ser positiva. Tot i que fos després del referèndum a Escòcia, saber que hi havia data concreta dins del 2014 em va alegrar. Dit això, heus aquí algunes consideracions sobre la pregunta:

- es pregunta clarament si volem una Catalunya independent. Això és positiu
- no és una pregunta. En són dues, per molt que alguns diguin que és una pregunta amb una subpregunta. Amb una pregunta tothom hi era englobat (vegeu article anterior en aquest mateix bloc). Aquest no era el tracte
- no és una pregunta amb dues respostes, hi ha més de 3 respostes possibles, hi ha força possibilitats de vot nul. Això no és claredat
- si vols la independència has de contestar dues vegades SÍ. En canvi si no la vols només cal que contestis una vegada NO. Això no és equitatiu
- la gran majoria de referèndums sobre independència i la mateixa recomanació del CATN era que fos una pregunta binària, amb dues respostes. Explícitament es va descartar des de moltes bandes una pregunta amb més de dues respostes per incloure les opcions de les anomenades "terceres vies", entre d'altres raons perquè les terceres vies no depenen només de la nostra voluntat sinó també de la voluntat que Espanya vulgui acompanyar-nos en aquesta via (federal, confederal...), cosa que diàriament ens recorda que no vol fer. Doncs bé, la tercera via està inclosa entre les respostes (SÍ, vull un estat, NO vull que sigui independent). Això pot fer que alguns indecisos que amb uns resposta binària podrien decantar-se pel SÍ o per l'abstenció, ara se sentin confortables amb el SÍ, NO i el votin, cosa que sumaria contra el SÍ-SÍ a la indepndència. Això no és imparcialitat i, per tant, no és positiu
- la interpretació del resultat no és clara. Hi ha qui diu que el SÍ-SÍ per guanyar ha de ser el 51% del total de vots. Hi ha qui diu que ha de ser el 51% dels vots només de la segona pregunta... i ho diuen gent reconeguda. És evident que falta un petit fullet d'instruccions. El dubte que em queda és si la necessitat d'aquestes instruccions no farà baixar molt la validesa jurídica i internacional del plebiscit. Això tampoc no és positiu
- fins ara he fet consideracions des de l'òptica d'un que vol que guanyi la independència. Si m'ho miro des de l'òptica d'un federalista, confederalista o partidari d'una indefinida tercera via... la veritat és que dir que vull un estat que NO sigui independent o dir que vull que Catalunya NO sigui un estat... doncs la veritat és que no em deixa gaire satisfet. Per tant, i tornant a l'optica meva inicial, això ho trobo positiu
-hi ha partits com ERC i les CUP que ja han dit ben clar que demanen el vot pel SÍ i SÍ. ICV ha dit que demanen el SÍ a ser estat i respecte a la segona pregunta diuen que depèn de com es comporti l'estat espanyol. Bé, i CDC i UDC...? Quan diran clarament quin vot demanen? Urgeix que ho facin
- i una darrera consideració. Si guanya cada opció... el govern de la Generalitat o el Parlament... què es comprometen a fer? També se'ls ha d'exigir que ho diguin i s'hi comprometin.

No hem d'oblidar que el nostre objectiu no és sortir als diaris de tot el món anunciant la celebració del referèndum. No és el nostre objectiu que l'estat espanyol la pifiï contínuament mostrant la seva manca de democràcia. No és el nostre objectiu que se celebri el referèndum, ni tant sols que es guanyi. El nostre objectiu és assolir la independència.


Mas ha comparegut envoltat dels líders que han gestat l'acord. (Foto: EFE)
(Foto: EFE)

Deixo per a una altra ocasió la valoració de l'opinió, també força estesa, dels que diuen des d'aquí que el plebiscit no es farà i que, per tant, la pregunta és secundària. Que el que es farà serà unes eleccions tipus plebiscitàries (?! no n'he trobat la definició ni les implicacions enlloc).

La situació, doncs, per dir-ho amb un exemple, trobo que és com si quan anàvem a jugar una partida d'escacs tinguéssim les negres i a sobre donéssim avantatge de torre. Evidentment la partida, per fi, ha començat, i si fem escac i mat guanyem. Probablement el més difícil era precisament engegar la partida, i això s'ha fet. Però ens ho posen i ens ho posem més difícil del que seria just. Com que confiem en les nostres possibilitats i qualitats, com que sabem que tenim la raó i la justicia de la nostra part, doncs som-hi!, sortim i guanyem la partida. Pels nostres avantpassats del 1714, pels qui ens han precedit en la lluita per la llibertat, per tots nosaltres i pels nostres descendents, guanyem!, els ho devem. No hi ha més opció que la victòria.

SÍ i SÍ!

Podeu mirar altres articles sobre aquest tema a:

- http://miquelstrubell.blogspot.com/2013/12/pregunta.html
- http://arenyautes.cat/content/qui-es-doblen-les-preguntes

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Es nota que ets científic. Felicitacions. segur que no valdrà el % solament de la segona pregunta, sinò el % del total de votants, suposo que descomptant els nuls...
Sunjecte doncs encara a interpretacions.

Pere Segura ha dit...

Realment hi ha aspectes positius:
1.- No ens agrada però fa segles que diem "Què hi farem.
2.- Fa patxoca la unió de partits.
3.- Planteja clarament un deixar de ser "autonòmics".
4.- Marca una vegada més la diferència d'estil demócrata entre Catalunya i Espanya.
5.- Deixarà en evidència botiflers i gent d'altra mena. Més gent haurà de definir-se com ja, per fí, ha fet CDC.cnarsy

Ramon Llull ha dit...

M'agrada que encara que crítics tan el Pere Segura com en Ramon Munné accepteu el que han presentat els partits. Us veig entre la satisfacció dels cofois o el no ho accepto dels que no toquen de peus a terra. I la veritat se'ns gira molta feina.

José Luis Gayá ha dit...

1. Me falta información. Yo no puedo elegir una opción si no sé las consecuencias que puede acarrear. En particular, la opción SÍ - SÍ es la que presenta más dudas. Pero si planteo alguna de ellas se dirá que acudo al discurso del miedo. Pues yo digo que el no plantearlas es acudir al discurso de la ignorancia. Ése es el gran problema de este país, la ignorancia.
2. En cualquier consulta que se haga (elecciones, referéndum, etc.) todos los afectados han de estar de acuerdo. En caso contrario la consulta no sólo no servirá de nada, sino que creará
conflictos que nadie sabe cómo pueden acabar.
Por ambas razones, no iré a votar en ese referéndum tal y como está planteado.
José Luis Gayá

Ramon Munné ha dit...

Com dius, "Anònim", encara estem subjectes a interpretacions. Confiem que s'aclareixin i no afectin a la validesa jurídica

Ramon Munné ha dit...

Pere,

estic d'acord amb els aspectes positius. Mira també el bloc d'en Miquel Strubell i veuràs també alguna consideració interessant:

http://miquelstrubell.blogspot.com/2013/12/pregunta.html

Ramon Munné ha dit...

Ramon Llull,

se'ns gira com dius molta feina. Em dol, molt, l'autocensura que els nostres líders s'han aplicat.

Espero que no ho paguem car.

Ara ens cuidarem que això no passi.

#SISI

Ramon Munné ha dit...

José Luis,

estic d'acord amb tu que cal saber les conseqüències de cada opció. El nostre Govern s'ha de mullar.

Jo més que ignorància hi veig autocensura i por. En nosaltres s'explica, en els nostres líders, m'entristeix.

Però, res, canya! I a votar SI+SI. José Luis, fes-me cas. Espanya té l'atur de Sud-Àfrica! Hem de marxar i aviat!
Una abraçada

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes