divendres, 10 de gener de 2014

NO ESTEM EN VENDA

Un record de ca’n Culapi de Diputació. Hi havia amb els escolapis un venerable mossèn –no em negareu que n’hi havien a Catalunya, malgrat el “Nacional Catolicismo”-,   professor de llatí, que es deia de cognom Santamaria. Aquest mossèn, sovint s’esplaiava dient, en privat: “Els catalans ens venem la primogenitura per un plat de llenties”. Anys 50 del proppassat segle.
Ja fa malves. Ara gaudiria de situació anímica més esperançada. Tanmateix davant de les afirmacions del Sr. Marius Carol, no massa flamant actual director de l’ “avantguarda” del Conde, el mossen ens avisaria del perill latent de vendre’ns. Mira que ara el Sr. Carol proclama que ens donin el pacte fiscal i més flors i violes, que això de la independència és fer-nos mal!


Vaja, com si la dignitat i personalitat d’un poble fos cosa de pactes i negociacions. Deixem el vendre’s per esclaus, mercenaris, o per gent servil o escaladora. La dignitat no es pacta. Dignitat ve d’una arrel antiquíssima que significa voluntat d’aprendre. Aprendre a viure deu tenir a veure amb exercir els drets que pertoquen.
En tot cas només hi ha una forma de dret a estar en venda:: la que es duu a terme a l'estil del darrer tracte de"La lluna nova" de Rabindranath Tagore, Aquell tracte que ens fa lliures. Aquell tracte que no va comprar ni el poder, ni el diner, ni cap seducció,,,

"... El sol lluïa a la sorra i les ones del mar trencaven capriciosament.
  Un infant a la platja estava jugant amb les petxines.Va aixecar el cap i, com si em conegués, em va dir: "Puc comprar-te amb res." Des que vaig fer aquest tracte jugant, sóc lliure".

http://www.poemasde.net/el-ultimo-trato-rabindranath-tagore/

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes