dimecres, 16 d’abril de 2014

Èl Present

Situem-nos, de la meva banda tinc les següents consideracions:

1.- La meva identitat nacional, que m'agermana amb els que la sentim fins en la nostra psique col·lectiva, la sento irrenunciable, no vendible, i amb la necessitat de no veure's subordinada o sotmesa o espoliada. No quelcom capaç d'esdevenir residual o irrellevant o minvant fins a desaparèixer.

2.- Confesso que tanmateix com a identitat no la veig eterna, però no li pertoca desaparèixer per ocupació o conquesta per part d'altri, o per incúria de propis. No li pertoca desaparèixer per alienació.

3.- En tot cas el pacte amb altres nacions cal que enriqueixi la identitat en el concert col·lectiu.

4.- La nostra experiència vital com a poble, pren cos en molts àmbits del viure, no només en l'àmbit econòmic. I aquest "econòmic", com indica l'arrel del seu significat, no és qualsevol economia, liberal o no, és "la norma de la casa ("oicos" i "nomos"). La llibertat per disposar de patrimoni, creativitat, productivitat i recursos. I amb ells comptar en tota aliança o pacte.


5.- Pacte com la seva arrel indica és fer les paus. I això significa entesa, lliure associació amb reconeixement mutu. Generositat en el bescanvi oportú. 
No pas murrieria, adaptació mesella, mesquinesa en els interessos, o satisfer només el present i hipotecar el futur.

6.- I per damunt de pertànyer o no a Europa, (oimés quan aquesta esdevé reduïda a allò econòmic), per damunt de federacions o confederacions, la identitat es viu i esdevé autèntica, tant quan s'experimenta en soledat com quan cerca viure, des de la llibertat, en el concert de l'Europa dels pobles i més enllà, doncs ser un mateix i ser amb els altres formen una unitat irrenunciable.


7.- Ens cal la fermesa en el ser, en el viure i en el fer. No necessitem violència per defensar-nos. Sabem de la fermesa en el què i sabem del com amb respecte. No tenim dubte de la nostra capacitat de supervivència malgrat derrotes, dictadures, transicions porugues o meselles, seduccions o provocacions, dificultats de les nostres pròpies ombres. Tenim ara prou clar que ens cal conèixer millor, respectar, responsabilitzar-nos i cuidar, amb constància i paciència, el que estimem, Catalunya, allò que som, catalans. 
Mira, m'agrada el 7, m'aturo. Agrairé els vostres comentaris.
Concrecions o consequències: Diguem-nos.les!

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes