dissabte, 24 de maig de 2014

TVC - Caixes catalanes - Twitter - Atacs a la llengua - Debat Electoral - Incivisme a BCN

Tenim el país ben mogut! Potser és casual. Però tenint en compte que res no és casual, tot es redueix a si som capaços de trobar la causalitat. Sovint no som prou llestos ni objectius per copsar la realitat que tenim al davant.

Vull remarcar uns fets dels darrers dies:

- des de l'estat espanyol s'amenaça sibilinament que TV3 haurà de tancar algun canal. Pocs dies després diuen que és un malentès. La típica tàctica de despistar. I sovint ho aconsegueixen. Així van començar al País Valencià i a les Illes. Em fa por que nosaltres badem. No lluitem per TV3! Complim el full de ruta cap a la independència i la resta ja vindrà. Altrament, NO ens en sortirem


- acaben de seure al banc dels acusats alguns exdirectius de Caixa Penedès i diuen que després els seguiran d'altres. La brama general és que foren uns aprofitats i que es mereixen tots els mals. Si mirem l'ofensiva global del darrer govern espanyol veurem que la llei de caixes és només una més de les que està dictant per retallar la nostra migrada autonomia. Vull dir que la seqüència: Madrid aprova Llei de Caixes --> la majoria d'exdirectius de Caixes Catalanes són culpables i ens quedem les seves caixes... --> NO me la crec. Perdoneu però algú ho havia de dir. I algú ja ho va dir... fa almenys 5 anys. Podeu llegir aquest article de n'Alfons López Tena del 2009 on ja va dir que "Res no podrà impedir que els espanyols es quedin les caixes catalanes que els plaguin". Independentment que hi hagi una o mil persones que se n'hagin aprofitat

- el ministre espanyol Jorge Fernández Diaz ens fa arribar una altra mostra ben clara de la seva manca de justícia per la seva persecució totalment parcial i discrecional de determinades opinions a la xarxa twitter i no d'altres molt més greus i repetides. Així, per exemple, si s'insulta o amenaça gent del PP s'inventa una nova norma per perseguir-los i detenir-los, mentre que si s'insulta, s'amenaça i s'ataca als catalans , al Mas o als jueus... deixa els fets impúnement i vergonyosament oblidats, com molt bé recorda en Xevi Xirgu.
Algú pot creure que al senyor ministre se li hagin passat per alt milers i milers de pilades amb insults i amenaces contra catalans i jueus? És evident que no, i que ell té la poca vergonya de voler-nos-ho fer creure. És cosa nostra si ens el creiem

- davant de l'ofensiva contra el català veig avui una bona notícia: una mobilització unitària a les Illes (Assemblea de Docents de les Illes Balears), el Principat (Somescola) i el País Valencià (Escola Valenciana). Enmig de tot això, en Jaume Sastre està en vaga de fam per la llengua i respon a un article publicat a el Mundo per Román Piña en què diu que s'alegraria de la mort d'en Sastre. El ministre Fernández Diaz encara no ha detingut al senyor Piña ni ha tancat el diari El Mundo? Ho veieu? No es pot arreglar. Full de ruta i marxem!






- al debat electoral de TV3 es va posar de manifest l'esquizofrènia política que viu Catalunya: que si dretes-esquerres, que si Espanya-Catalunya. No en sortirem fins que siguem independents. I fins aleshores no podrem ser un país eficient, perquè malgastarem així els nostres esforços. Em va sobtar la petita deslleialtat de l'Ernest Urtasun envers els que van fer el pacte pel dret a decidir. Li va pesar més la ideologia i l'afany de guanyar protagonisme que el bé a llarg termini del país. També que el jove candidat del PSC presumís bàsicament de dues coses: de joventut (crec que encara té molt a aprendre abans que ser un bon diputat) i de ser ells qui no fan retallades (i ho diu amb el primer ministre francès, el socialista Manuel Valls autor de les majors retallades fetes a França, al costat). Els candidats de CiU i d'ERC escalfant motors pel 9N (bàsicament perquè si no som independents ben poc pel país podran fer des de l'Europa dels estats). I els del PP i UPyD, doncs bé, defensant d'Espanya amb mitges veritats i força inexactituds. Ah!, i avui en Xevi Xirgu convida encertadament a reflexionar als nostres polítics i els demana que s'afanyin a fer una llei electoral pròpia. Lamento discrepar una mica sobre la urgència d'aquesta llei. Si la fan, molt bé. Crec impossible que amb els condicionants actuals dels partits catalans pugui fer una bona llei. A part que no poden anar més enllà del marc de la llei espanyola (no es poden canviar circumscripcions, etc...). Volen canviar-ho tot i que els doni el mateix resultat a tots els partits, perquè el seu afany és no perdre escons. Crec molt més efectiu deixar estar la llei, fer el referèndum, eleccions si cal, declaració d'independència i després, com a part del procés constituent fer una llei electoral ben feta  que es pogués aplicar ja a les primeres eleccions del nou estat. No és millor això Xevi?

- i finalment ara surt la notícia que el 40% de les terrasses de bars de Barcelona incompleixen les ordenances. Quina mena de control hi ha en aquesta ciutat? Ja us ho diré: fa tot l'efecte que CAP. Sembla que el nostre alcalde està ben preocupat per fer venir més turistes, més turistes i més turistes, foragitar els veïns que no poden aguantar la pressió. Ja ho vaig dir en un article anterior. O canviem d'estratègia o canviem de model de país i ens convertim en el parc temàtic i d'oci d'Europa.

7/6/2014 Hi afegeixo aquest vincle (subministrat per en Marià, lector del bloc) a un documental que descriu molt bé l'excés de turisme que pateix Barcelona i els efectes negatius que té:  https://www.youtube.com/watch?v=mSAPqGijeiY

Foto: JUANMA RAMOS, ElPuntAvui

3 comentaris:

Francesc Marco ha dit...

Molt bé Ramon! Encara pot haver-hi algù que dubti que l'única solució és la independència?

Mariano C.A. ha dit...

Respecte al tema del turisme, et recomano que vegis al YouTube un reportatge que es diu Bye bye Barcelona
Marianet

Ramon Munné ha dit...

Gràcies Marià, un documental espectacular
En penjo el vincle per a tothom:

https://www.youtube.com/watch?v=mSAPqGijeiY

Realment hem de fer veure als nostres dirigents que volem prou turisme!

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes