dimecres, 30 de juliol de 2014

President...

... això no quadra. Si el vostre pare us va desheretar, si els diners van ser pels fills i la dona i vós mai vau poder tocar-los ni fruïr-ne --vivint en un pis de Balmes i no en una hectàrea a la Moraleja; estiuejant a Queralps i no a les Seychelles, que aquest és un país petit i vós no us heu pas amagat--, per què demaneu perdó? On és la culpa, si pel que dieu no us heu lucrat en res? Si no heu cobrat comissions, ni ficat la mà a la caixa... si l´únic que hi ha és una herència no declarada ni disfrutada i que ni tan sols és vostra, això no quadra. Ón és la manca d'honestedat o d'integritat? Ón és el comportament corrupte? 

Tant se val. Vingui el que vingui, per mi sempre sereu un referent, també moral, i us estaré agraït per tantes coses que heu fet bé i que ens heu ensenyat. 

5 comentaris:

Pere Segura ha dit...

Totalment d'acord i més breu que el que he assajat de dir en la meva entrada!
Pere Segura

Ramon Munné ha dit...

Molt ben escrit Pedro...
Què fàcil oblidar tot el bo que ha fet i hem lloat i aprofitar l'ocasió per carregar contra tot.
I molt trist alguns casos que han vingut del mateix partit i... no diré noms però de gent que fa temps que no estan a l'alçada.
Els nostres enemics se n'aprofiten, és clar.

#marxem i ben de pressa. Aleshores ens podrem ocupar d'arreglar el país, sense interferències d'aquesta mena

Pere Segura ha dit...

Doncs avuí he llegit una carta adreçada a Jordi Pujol per part de Josep Espar Ticó. Aquest mecenes per coses de la nostra cultura, lluitador patriota de pedra picada, carta humana i dels qwue de sempre s'han apuntat a aprendre a estimar:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/765727-carta-a-jordi-pujol.html?cca=1

Ramon Munné ha dit...

És veritat Pere, un gran escrit el del Pep Espar
I ahir al Punt Avui la de'n Francesc Cabana també feia posar la pell de gallina

Pere Segura ha dit...

Gràcies per trametre'm això:
Jeremies 15:10-14 BCI
"Ai de mi, mare meva! Per què em vas infantar? Sóc un home de plets i de querelles arreu del país. No he prestat ni manllevat, però tothom em maleeix. El Senyor diu: «Et juro que pel teu bé et deslligaré les cadenes. Et juro que en temps de desastres i infortunis faré que els enemics et vinguin a trobar. Per ventura el ferro dolç podria trencar l’acer trempat o el bronze? Però a tu, Judà, en paga pels teus pecats, t’abandonaré al pillatge per tot el teu territori, amb els teus tresors i riqueses, i et sotmetré als teus enemics en un país que no coneixes, perquè s’ha encès el foc del meu enuig i cremarà contra vosaltres.»"

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes