dimarts, 29 de juliol de 2014

TOT SOBRE EL CAS PUJOL



Catalunya es troba en un punt crucial de la seva història. Està maldant per recuperar la seva independència i hi està molt a la vora.  Però l’estat espanyol no ho accepta i no vol pactar una sortida negociada. S’està mostrant molt bel·ligerant i amenaça de fer “tot el que calgui” per evitar-ho.

Per contrarestar aquesta forta oposició, a Catalunya s’està duent a terme una mobilització i una campanya de conscienciació sense precedents. És una campanya tan extraordinària i ben feta que estem a punt d’aconseguir l’objectiu. El Parlament ha arribat a un ampli acord i ha convocat un plebiscit sobre la independència pel proper 9 de novembre. L’Assemblea Nacional Catalana ha convocat per tercer any consecutiu una massiva mobilització per l’11 de setembre i les previsions són que serà tan o més exitosa que les precedents. Multitud de col·legis professionals, patronals, sindicats, entitats de tota mena s’estan afegint al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i en la majoria dels casos aposten clarament per la independència. Mai com ara hi havia hagut una comunió tan gran en el país per assolir la independència.

Les experiències passades ens feien preveure que com més s’acostés el moment, més forts serien els atacs que rebríem. “Treuran els tancs”, fins i tot alguns temen. Tanmateix, arriben els atacs, i demostrem una incapacitat extraordinària per reconèixer-los. Una incapacitat fins i tot perillosa.  Demostra, és clar, inexperiència en afers d’estat. 

Per sort, l’empenta de tot el país estic convençut que superarà totes les dificultats. Si tot el país, com estem fent ara, continuem estirant en els propers mesos Catalunya esdevindrà un estat independent. No serem un estat perfecte. Ni tant sols el més bonic. Però serem el nostre estat. I dins del nostre estat hi haurà de tot: bones persones i males persones, grans intel·lectuals i gent mediocre, indústries innovadores i d’altres més conservadores, rics i pobres, gent honesta i delinqüents. I el nostre estat, com fan tots, enaltiran els qui en siguin mereixedors i condemnaran els malfactors.

 
També per això, volem i serem independents. Perquè no necessitem que l’estat espanyol ens faci la feina. Nosaltres ens la farem millor. 

Per tant, sobre el cas Pujol diem, ben fort: “Adéu Espanya”!

Llegiu-lo també a Diari Gran del Sobiranisme

1 comentari:

Pere Segura ha dit...

D'acord Ramon i com fa la cançó: "No ens aturarem fins que no calgui dir... que no ens aturarem"

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes