dimecres, 6 d’agost de 2014

Empat tècnic entre contraris i favorables a BCN World // Un 56% de les terrasses de Barcelona vulneren la norma // Fòbia al turisme

Articles publicats avui a El Punt AVUI sobre l'impacte de l'excés del turisme i de basar-hi la nostra economia. Encara som a temps de canviar-ho

Empat tècnic entre contraris i favorables a BCN World

Una enquesta del Gabinet Ceres detecta la “bipolaritat” de la societat sobre el projecte d'oci

Els consultats demanen vigilància al govern i es mostren convençuts que portarà precarietat laboral


Manifestació en contra de BCN World el passat mes de maig a Salou Foto: ACN.
1
El suport al macrocomplex d'oci i joc que s'ha de construir entre Vila-seca i Salou, BCN World, no és pas unànime a la demarcació tarragonina i, encara menys, a la resta de Catalunya. Una enquesta que ha fet el Gabinet Ceres a iniciativa pròpia, i que ha inclòs a l'enquesta 219 persones, conclou que la societat de les comarques tarragonines està molt dividida entre els partidaris i els contraris al projecte, cosa que fa patent una “bipolaritat” entorn del projecte, segons els responsables de l'estudi. El suport a la iniciativa, a més, baixa conforme els enquestats són més lluny del punt on està prevista la construcció del complex.
Divisió
Segons les dades de l'enquesta (amb un marge d'error del 5%), un 40% de la població consultada a la demarcació de Tarragona està a favor de BCN World (un 15% totalment a favor i un 25% més aviat a favor), i un 29% hi està en contra. A l'àrea més pròxima a Vila-seca i Salou, el nombre de favorables al macrocomplex s'eleva un punt, fins al 41%, mentre que el dels contraris baixa fins al 26%.
La tendència canvia, però, si es fixa la mirada en la resta de Catalunya, ja que un 35% dels enquestats són contraris a la iniciativa del grup Veremonte i un 40% s'hi declaren favorables. Curiosament, la proporció d'enquestats indiferents al projecte és més elevada a la zona propera als terrenys on s'ha de fer (25%) que a la resta de Catalunya (18%).
L'índex de coneixement de la iniciativa és molt elevat, se situa en un 98% a la demarcació i un 94% a tot Catalunya, però sols a Tarragona es creu majoritàriament que tindrà una afectació personal sobre els enquestats, ja sigui bona o dolenta.
L'economia, primer
Pel que fa a la percepció de les oportunitats que ha de generar la construcció dels sis complexos amb casinos previstos a tocar de Port Aventura, les oportunitats laborals i econòmiques per al territori són les que més convencen els enquestats. Així, la creació de llocs de treball i l'atracció de més turistes són els dos aspectes positius que més han ressaltat de manera espontània els enquestats, seguits de lluny per la promoció i publicitat per al territori i la reactivació econòmica.
Qüestionats directament sobre aspectes concrets, però, un 58% dels enquestats a la demarcació creuen que ajudarà a augmentar el coneixement i l'atractiu de la zona (un 38% ho dubten), i un 40% no confien que ajudi a desestacionalitzar el turisme. L'escepticisme és més gran si es prenen les dades globals de Catalunya, en què un 48% no creuen que BCN World serveixi per trencar l'estacionalitat del sector turístic, i un 41% dubten que atregui empreses noves al territori.
Temors principals
Pel que fa a la cara negativa del projecte, la principal preocupació a la demarcació tarragonina és la precarietat laboral (un 19% dels enquestats s'hi refereixen de manera espontània), mentre que a la resta de Catalunya es tem per l'impacte ambiental (23%). Qüestionats concretament per alguns dels riscos, hi ha el convenciment a la demarcació que empitjorarà les condicions de treball (64%), atraurà màfies i prostitució (63%) i augmentarà els casos de ludopatia (61%).
Pel que fa a l'actitud de les administracions, un 19% dels enquestats a la demarcació i un 13% a tot Catalunya creuen que han d'afavorir-ne la implantació, mentre que un 45% a Tarragona i un 49% a la resta del país aposten perquè les administracions tinguin una actitud crítica i ofereixin la màxima informació possible a la ciutadania. Tan sols un 5% a la demarcació (un 7% a Catalunya) troben que el govern s'hi hauria d'haver mostrat en contra.

Fòbia al turisme

Matí d'agost. Via Laietana. Cel fantàstic. Remor de fons però sense massa destorb: que bé que s'hi està, a Barcelona! Ve de gust sortir al carrer. Tot just sortir de casa, en una placeta que no vam aconseguir que l'Ajuntament considerés bona per a ús habitual de l'escola i les associacions, una desena de turistes hi assagen cada dia, al crit del venedor monitor, per fer moure la bicicleta. Si no aviso que passo, m'atropellen. Camino: m'agradaria seguir per la vorera i no haver de volar, però a l'altura del semàfor següent he de demanar que les sis bicicletes que hi ha tallant el pas, d'un grup que ve de trenta, s'adonin que el pas és per a les persones. Dotze del migdia: estaria tan bé fer una canya a la placeta de més enllà!... però no, reservat per fer menú sencer, com fa la gent que ve de turista, que ja dinen. Estaria bé arribar a la plaça de la Catedral sense que cap despistat fent fotos i mirant només el cel trepitgés la meva filla: res, que sí, que ja l'han trepitjat. Mama, aquí qui hi viu? Ara que me'ls miro, els edificis de sempre... ja no hi veig roba estesa. Ja no hi viu ningú: hi dorm gent, això sí, per hores i per dies.
M'agradava la Barcelona que resultava encantadora i atractiva per a la gent del món sencer: la ciutat que era de la gent que hi vivim i que agradava a la gent que venia a veure-la. Ja no hi és. Ara és una ciutat feta a mida, per hores i per dies, de qui ve a fotografiar-la. Marxen demà, aquest grup d'aquí. Ja no tornaran. La nostra ciutat, però, avui, ja, una mica més buida de vida. Matí de desembre. Via Laietana. Cel fantàstic. Tot just sortir...
Barcelona

Un 56% de les terrasses de Barcelona vulneren la norma

Hi ha un 16% més d'infractors que els detectats fa tres mesos en la primera fase d'implantació de la nova ordenança

L'Ajuntament inicia els tràmits per tancar-ne 268 de muntades sense llicència


Terrasses a la Rambla , un dels espais on hi haurà una ordenació especial encara en el·laboració Foto: ALBERT SALAMÉ.
1
L'Ajuntament de Barcelona tindrà feina per fer complir la nova ordenança de terrasses, o es farà un tip de cobrar multes. En la segona tongada de revisions vinculada a la implantació de la normativa, que va entrar en vigor a principis d'any, el consistori ha detectat que un 56% dels establiments incompleixen algun aspecte de la norma. Un percentatge 16 punts superior al que es va detectaren la primera tanda d'inspeccions, que, com aquesta, es va fer a efectes informatius, sense posar multes. En aquella es van detectar irregularitats en un 40% de les terrasses. El percentatge, a més, es fa sobre el total de terrasses que operen amb llicència: 4.501. A banda, se n'han detectat 268 que no en tenen. El consistori ja n'ha tancat catorze, totes a Ciutat Vella, i ha iniciat els tràmits per clausurar la resta a partir del setembre. En xifres absolutes, en tres mesos s'ha passat de 1.855 a 2.516 terrasses que incompleixen algun requisit normatiu. Val a dir que la xifra que més creix és la de les que cometen una sola infracció, que passen de 892 a 1.460. Amb dues irregularitats n'hi ha 705, mentre que en l'anterior control n'hi va haver 578. Disminueix lleument el nombre de terrasses que en cometen tres o més, que passen de 385 a 351.
El tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, va mirar de treure importància a l'increment del nombre d'establiments que cometen infraccions; va dir que ja estava previst i que “és lògic”, perquè si la primera revisió es va fer al febrer, la segona va arrencar a finals de maig i es va perllongar durant tot el juny, amb el bon temps i la temporada alta de terrasses ja arribats. “A l'estiu és quan hi ha més demanda, i és fàcil posar dues taules de més” per tal de satisfer-la, va argumentar Vives.
El tinent d'alcalde obviava amb aquesta anàlisi el fet que l'excés de taules no és pas un incompliment que els inspectors hagin comptabilitzat, i també que les irregularitats detectades més vegades són l'existència d'elements fixats a terra que no poden retirar-se en recollir la terrassa cada nit, detectats en 1.040 casos, i la d'elements publicitaris en 929 terrasses. Al febrer, aquestes irregularitats es repetien 653 i 679 cops, respectivament. El tercer incompliment més recurrent és la presència d'elements adossats a la façana, una irregularitat que en aquest cas sí que s'ha reduït: de 878 a 757 casos.
En qualsevol cas, els infractors tindran l'estiu en pau. La tercera onada inspectora, en què ja hi haurà sancions, arrencarà a la tardor, i prioritzarà el control sobre els establiments on en les revisions prèvies s'han detectat incompliments greus, que són els que comporten una ocupació excessiva i els que compliquen l'accessibilitat al carrer o la plaça on estan situats. Inicialment, s'havia dit que les revisions als que se'ls haguessin detectat infraccions greus es farien al juliol. Les multes poden ser de fins a 500 euros en cas d'infracció lleu, de fins a 1.000 si és greu i d'un màxim de 3.000 i la revocació de la llicència si es tracta d'incompliments molt greus.
Aquesta tercera tongada de controls ja acompanyats d'imposició de multes es farà en paral·lel a una campanya informativa del Gremi de Restauració, que, passades les festes de la Mercè, farà una ronda de visites a tots els titulars de terrasses per explicar-los el nou reglament i aclarir dubtes, fet que, vist l'alt grau d'incompliments, no sembla gens sobrer. Els informadors del gremi distribuiran fullets informatius, apuntaran als restauradors si tenen la terrassa conforme a la normativa i en recolliran les opinions i valoracions. El gremi també habilitarà un telèfon per resoldre dubtes sobre l'ordenança, que també es podran presentar per correu electrònic.
La nova ordenança ha unificat horaris –ara arreu de la ciutat les terrasses han de tancar a les dotze de la nit de diumenge a dijous i una hora més tard els divendres i les vigílies de festius– i criteris, com ara que tots els elements de la terrassa han de ser desmuntables. Hi ha, però, alguns aspectes que s'aplicaran progressivament, i no s'hauran de complir fins més endavant. És el cas de la disposició que estableix que l'espai de pas per a vianants entre la façana i la terrassa no pot ser inferior al 50% de l'ample total de la vorera ni a 1,8 metres (ara són 1,5), que entrarà en vigor el proper 1 de gener, o la que fixa que les terrasses no podran superar l'amplada de la façana de l'establiment al qual pertanyen, que serà aplicable a començaments del 2016.
Aquestes moratòries, però, només valen per a les terrasses ja existents l'1 de gener passat, quan va entrar en vigor l'ordenança. Les noves han de complir els nous requisits de bon començament. Des de principis d'any, l'Ajuntament ha denegat 876 permisos perquè els demandants no els complien, a banda dels 225 no renovats per impagaments. Ara el consistori té en tràmit 270 sol·licituds, 129 estan en fase inicial i 141 ja tenen el vistiplau.

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes