dissabte, 18 d’octubre de 2014

Carta oberta a Josep Rull sobre les pobres plebiscitàries



Benvolgut Josep, et volia demanar en nom meu i de molta altra gent que estima el país i el vol altre cop lliure, que deixis de marejar la perdiu i que diguis les coses pel seu nom d’una vegada. Per que fa a la proposta d’avançar les eleccions i fer-les plebiscitàries si es fa una llista única voldria remarcar la meva opinió, tot esperant que sigui d’ajuda:
-          No existeixen “eleccions plebiscitàries”. Les eleccions, en tot cas, les converteixen en plebiscitàries els seus organitzadors si hi sotmeten a plebiscit algun acord previ o algun compromís electoral singular i clar
-          Dius que la llista única no voleu que tingui el compromís de declarar la independència si guanya, que el compromís ha de ser de fer una declaració de sobirania o d’inici de procés d’un estat independdent o d’estat català ¿!, i que es comprometi a negociar amb el govern espanyol… el què? Més llibertat, més sobirania, que ens deixés ser independents….? Per això no cal cap elecció ni cap plebiscit. Negociar amb Madrid? Ja s’està fent, sempre s’ha fet, o almenys intentat. Amb un acord així d’imprecís, em vols dir exactament què “plebiscitarien” els electors? No res!
-          Serien plebiscitàries si el compromís fos tan clar com dir que si es guanya, es fa la Declaració d’Independència, de manera inmediata o … amb una data prefixada i propera
-          Dius que voleu fer com en Salmond que després del referéndum va donar 18 mesos per la negociació amb la Gran Bretanya… però oblides que ell tenia fixada la meta i la data per a la Declaració d’Independència!
-          I també pensa, penseu tots, que si l’acord és així de clar, de manera que els electors el percebin com a plebiscit… el més probable és que l’estat espanyol també, i l’impugni o l’aturi ja que les “elecciones autonómicas no son para esto”. T’ho dic, perquè si arribés el cas… no digueu que no sabeu què fer perquè no ho teníeu previst
-          I què faria jo, doncs? Doncs armar-me de valor i complir la voluntat del poble, que us l’hem dita per activa i per passiva. Del poble actual i dels nostres avantpassats, que des de fa segles esperen justícia.
 
Amb tot l’afecte i suport si feu el que el poble us demanem. Si no, no.

Podeu llegir l'article també a:
- Diari Gran del Sobiranisme

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes