dilluns, 24 de novembre de 2014

No hi haurà plebiscitàries ni llista unitària

No n'hi podrà haver, perquè els partits o coalicions o llista unitària que presentin al seu programa la independència seran il·legalitzats per la maquinària jurídica de l'Estat sense cap problema i amb absoluta diligència. 

Altrament, intentar fer passar unes eleccions autonòmiques normals (sense declaracions d'independència en els programes) per plebiscitàries, només allargaria el procés. En el cas, doncs, de posar-se d'acord a fer les plebiscitàries, els mateixos arguments que van servir per aturar la consulta servirien bé: la unitat d'Espanya i la sobirania nacional són indiscutibles. No caldria cap esforç d'imaginació.

Seria la jugada perfecta: permetre que en Mas convoqui eleccions, i un cop en marxa i sense capacitat de desconvocar-les, deixar fora de joc (i de lloc) a tots els partits independentistes. Llavors guanyarien la Generalitat i se la podrien repartir entre PPC, PSC i Podemos. Dintre de la més exquisida legalitat.


No caldria ni tan sols inhabilitar al President, i la querella de la Fiscalia hauria servit de magnífica cortina de fum. 


És que ningú no se'n recorda del que va passar a Euskadi fa uns anys, i com el PSE va fer-se amb el poder?


Una cosa hauríem d'aprendre i deduir del procés viscut abans i després del 9N: no hi ha, ni podrà haver-hi mai, cap marc legal per convocar al poble de Catalunya amb un procés homologable; i no hi ha cap possibilitat de negociar res amb qui només ens considera una part irrenunciable seva. 


Per tant, l'única via que ens queda passa per un punt previ, si volem fer les coses bé: crear el nostre propi marc legal independent. Trencar amb la legalitat espanyola, però només una vegada. Que l'actual Parlament declari la independència de manera abrupta i no negociada. 


La negociació començaria tot seguit i amb gran celeritat, i urgida pel mateix govern espanyol que ara no vol ni parlar-ne i per la UE, senzillament perquè Espanya no és econòmicament viable sense Catalunya, ni la UE pot perdre un contribuent net per guanyar una nova Grècia: que això seria Espanya sense els ingressos de la nostra aportació solidària i fent-se càrrec en solitari de tot el dèficit de l'actual Estat. 


El procés de creació del nou estat hauria de contemplar la possibilitat de convocatòria, ja amb més calma, d'un referèndum vinculant per consultar als ciutadans sobre la relació que volen tenir amb Espanya: si federal, confederal, autonòmica, etc.; o si prefereixen una fraterna relació dintre de la UE. Hauríem de pensar en 10 anys, per tenir aquesta calma, potser. Abans no és previsible que hi hagi un clima de serenitat per plantejar una consulta tan transcendent, i a més s'hauria de donar un termini mínim a la nova República perquè els ciutadans valorin si volen continuar essent independents o si preferirien tornar a ser part d'Espanya. 


Pensem que aquesta és l'única via per poder fer una consulta democràtica i amb garanties, que actualment és impossible de plantejar


Per tant és ara, després del 9N, i sense més consultes ni eleccions plebiscitàries, el moment de fer per part de l'actual Parlament, una Declaració Unilateral d'Independència. Hi ha suficients parlamentaris per fer-la coherents amb el que han afirmat com a partit o individualment.

Col·lectiu Independentistes.cat

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes