dilluns, 15 de desembre de 2014

2014: victòria o derrota?

Estem a punt de superar el 2014. Segons com, pot semblar que per a alguns és realment això, per fi estan a punt de superar el 2014! Haurà costat, però finalment podran girar full sense haver pres gaire mal. Hauran superat un 11 de setembre amb la V més impressionant de la història, hauran superat un 9N i un nou 9 N en què quasi 2 milions i mig de persones vam anar a votar sobre si volíem o no la independència. Qui dia passa, any empeny, i quin any el 2014! Però ara comença el 2015. I després del 2015 ve el 2016, i eleccions cada quatre anys i la roda continua girant.

És això el que quedarà del 2014?

De què hauran servit les manifestacions, les vies catalanes i les V, tenir banderes als balcons durant mesos i anys, recollir signatures, milions d’actes, mobilitzacions, activisme i, sobretot, de què haurà servit que quasi 2 milions i mig de catalans haguem anat a votar el 9 de novembre, seguint la crida dels nostres líders, encapçalats pel president Mas?

De què haurà servit, president Mas? Es tractava només de fer-nos perdre el temps? Eren una broma aquelles urnes del 9N? No el comprometien a res ni a vostè ni a la resta de membres del govern ni del Parlament? S’apunten als comentaris burletes de l’espanyolisme quan diuen que no tenia cap validesa jurídica ni cap garantia democràtica? Per a tots vostès tampoc? Vam anar a fer el préssec tots? Cap compromís? No n’he sentit cap. Només els veig discutint i parlant del “seu” partit, del “seu” programa...

Què vol dir per a vostès que quasi 2 milions de persones sortim al carrer i votem que volem la independència? No vol dir res? No ho hem dit prou clar? Quina paraula no entenen? Tan difícil és acordar un pla que ens dugui a la independència? Tan millor és el pla de l’un o de l’altre? Tan diferents? O és que el pla d’algú no és per anar a la independència? Ho és el pla de CDC? Ho és el pla d’ERC? Ho és el pla de les CUP? Ho és el pla de qui més, quins partits, quines entitats, quines persones, quins col•lectius?

Doncs bé, sembla que després del 9N des de molts sectors polítics ens volen abocar a unes eleccions que volen anomenar plebiscitàries. Sembla que el proper pas ha de ser aquest. Aquest o res!, diuen. Doncs sí que han estat útils els dos milions de vots! I per fer aquestes eleccions anomenades plebiscitàries es veu que segons si s’hi va amb una llista unitària o amb un paraigües de llistes per la independència doncs les fa viables o no. Això, és clar, en funció de qui escoltes.

No s’han posat d’acord en el pla per assolir la independència i ens volem fer creure que es posaran d’acord a fer una llista o un paraigües de llistes? Amb quin programa? No volem sentir a parlar de llista única! Volem sentir a parlar de full de ruta únic! El debat sobre una llista unitària o diverses llistes paraigües és falaç o, si més no, secundari ara. Cal posar-se d'acord en el què. I aleshores actuar amb determinació.

Quan no hi ha prou determinació el camí cap a la independència és tèrbol. Com deia Sèneca "no hi ha vent favorable per al navegant que no coneix el seu port".

Com que la pressió mediàtica que patim per tal que hi hagi eleccions “plebiscitàries” és molt forta, un escenari força probable és que hi hagi una mena d’acord que faci possible plantejar les eleccions esmentades. Seria una mena de repetició del 9N. Aquest acord suscitaria, naturalment, la intervenció de l’Estat Espanyol.

I, com ja he esmentat en articles anteriors (http://www.independentistes.cat/2014/10/carta-oberta-josep-rull-sobre-les.html, http://www.independentistes.cat/2014/11/no-hi-haura-plebiscitaries.html), les eleccions plebiscitàries de debò que es plantegen tenen poc futur, per no dir cap futur, en el marc legal on som, és a dir l'espanyol.

Al meu entendre en la situació actual tenim dos camins: mantenir-nos dins del marc legal espanyol, o bé, sortir-ne.

Si ens mantenim dintre de la legalitat espanyola, en aquests moments apareixen  bàsicament dues opcions:

- la primera és acatar la previsible prohibició de les eleccions dites plebiscitàries. Aquesta prohibició pot venir per diversos mitjans: impugnació de la seva convocatòria, inhabilitació dels principals líders o candidats, il•legalització de partits o coalicions, etc. Poden triar, ells fan les lleis. No cal dir que aquesta opció significaria aturar el procés

- la segona és torejar la prohibició i fer com al nou 9N. És a dir, enfocar unes eleccions que pintin plebiscitàries i a mesura que des de la legalitat espanyola les vagin retallant doncs les anem aigualint fins a fer-les unes eleccions plebiscitàries-autonòmiques-participatives. El pronòstic d'aquesta opció es incert. Significa allargar el procés sense un futur clar. Significa perdre l’oportunitat que tenim ara, significa llençar totes les energies gastades fins ara, significa trair tot l’esforç i sacrifici de milions de catalans. Crec que és el principal perill, per ser el més probable

En canvi, si sortim de la legalitat espanyola, el camí només depèn de nosaltres. Dintre de la legalitat espanyola mai no podrem triar el nostre futur de manera democràtica. Ens ho han dit i tornat a dir dotzenes de vegades. Estem sords, ens volem auto-enganyar? Si sortim de la legalitat espanyola només ens caldrà determinació. I posar-nos d’acord!

I qui és que s’ha de posar d’acord? Doncs tots els actors necessaris per crear la nova legalitat catalana. No tots, només tots els necessaris. I aquests actors necessaris es poden plasmar per la via dels partits més les entitats independentistes, o per la via del Pacte Nacional pel Dret  Decidir o bé a través d’una llista de persones que podria sortir d’una mena de primàries populars.

Incloc l’opció de la llista de persones, tot i la seva semblança amb la demanda d’una llista unitària per a les eleccions, ja que permet que els ciutadans escullin i interpel•lin directament a les persones rellevants que creuen que han de tenir un  paper. O que poden tenir un paper, en el benentès que hi ha moltes més persones vàlides que llocs a la llista. Animo als lectors a incloure noms a la llista o a manifestar les seves preferències (http://www.independentistes.cat/2014/12/proposta-de-llista-o-llistes.html).

I què els demanem als actors que esmentàvem? Doncs que, per exemple per mitjà d’un acte conjunt i multitudinari o pel mitjà que creguin millor, facin un pas endavant que serveixi per:

- afirmació
- suport al procés
- mostrar determinació
- unitat d'acció

El resultat hauria de ser un acord, com més explícit millor, a seguir la nova legalitat catalana per assolir la independència. I dic per assolir la independència i no pel dret a decidir. Perquè hi hagi un plebiscit, o una tria cal que es plebisciti alguna cosa. I aquesta cosa és la independència, òbviament. Per tant, acollint-se al dret  a decidir i dins de la legalitat catalana, cal que els partits polítics i resta d’actors es posicionin clarament a favor de la independència o en contra. I l’acord esmentat l’han de subscriure, evidentment, els partidaris de la independència.

Sé que el que proposo és difícil. Però no demano res que els ciutadans no haguem fet ja. Els ciutadans, per valor de milions, ens hem posat d’acord a fer manifestacions, vies catalanes, ...I ho hem fet ciutadans de dretes i d’esquerres, rics i pobres, amics i no gaires amics, i ho hem fet perquè hem compartit un objectiu clar. Les diferències les hem deixades per després. És el que demanem. Com diu en Narcís Oliveres “Les ideologies tradicionals que concorren a l'arena política, el socialisme, el liberalisme, el conservadorisme, etc., pretenen donar resposta a la pregunta de com s'ha de governar. L’independentisme, en canvi, respon a la pregunta de què s'ha de governar i pels catalans la resposta és molt senzilla: Catalunya !!!”. 
Es diu d’un cosa que s'apropa infinitament a una altra sense coincidir-hi mai que és asimptòtica. 


Doncs bé, pel que fa a la llibertat i la recuperació de la independència de Catalunya cal deixar les polítiques asimptòtiques que es practiquen darrerament i passar a les polítiques i accions finalistes i efectives:

1- Volem un pla per a la independència
2- Volem saber qui el subscriu i qui no el subscriu