dilluns, 8 de desembre de 2014

És l'hora dels adéus? Xavier Sala i Martín




És un gran llibre. És una aportació irrefutable d'una persona de vàlua internacionalment reconeguda que fa cap al procés d'independència de Catalunya. Com dic, és irrefutable. Pot haver qui no ho accepti! Per fílies o per fòbies. Però no ho pot refutar. I els catalans faríem bé d'actuar en conseqüència, amb la màxima diligència i proclamar la independència.
En destacaré algunes idees o fragments.
És interessant tant amb l'anècdota amb Durão Barroso (p.25) com en d'altres fragments i a la conclusió (p.223) com exposa de manera pionera la voluntat que Catalunya "innovi" en el procés d'esdevenir independent. Fins ara tothom trobava normal i acceptava un nou país nascut arran d'una guerra, i exposa que en el futur serà normal el camí que vol encetar Catalunya: que les fronteres les fixin els ciutadans decidint i votant.
"La feina dels ciutadans de Catalunya que volen la independència és, doncs, aconseguir que tant Espanya com Europa vegin que el procés és inevitable" (p.28)
El capítol sobre les balances fiscals (p.50) el recomano a tothom qui vulgui parlar del tema o de la viabilitat econòmica de la futura Catalunya independent. Acaba amb totes les mitges veritats, fal·làcies i mentides sobre el tema.
I el ridícul argument de la compensació de les balances fiscals amb el superàvit comercial queda al descobert en el capítol següent (p.65). La comparació amb l'atracador que roba 100€ en una botiga i després hi compra uns pantalons és definitiva i posa en evidència qualsevol que insisteixi en aquest camí. La tendència del senyor Santi Rodríguez i del PP en general a oblidar-se els pantalons és preocupant.
 Molt interessant és l'origen de l'Espanya "radial", en l'època de Felip II i les implicacions que ha tingut per a Espanya: un cas únic a Europa de país, les infraestructures del qual no segueixen criteris d'activitat econòmica i això el fa tan poc viable.
Per acabar-ho d'adobar les mesures recentralitzadores de l'actualitat fa que ara no hi hagi res a fer, pel que fa a la continuïtat de Catalunya dins d'Espanya.
Cal una Catalunya independent.
També impagable l'exemple de país "imaginari" de 7,5 milions, 40.000 km2 que no és a la Unió Europea, que no té l'euro, que no té atur, amb un èxit econòmic espaterrant ... un país irreal diran molts...? Llegiu el llibre a la p.109 per esbrinar-ho...
La demostració amb dades que com més ha pujat la globalització més països han esdevingut independents (p.112), contradient la frase de Mariano Rajoy "Los catalanes vais contra corriente: en el mundo globalizado la tendència es a unirse y no a separarse".
Quina part del deute espanyol haurem d'assumir amb la independència? El gran argument en contra! Doncs, com conclou al capítol "Un país endeutat?" (p.122), menys (del 0 al 18%, segons les negociacions) que el que hauríem d'assumir si ens quedéssim (21%).
Al capítol "Dins d'Europa" (p.144) posa en evidència la impossibilitat que Espanya compleixi les amenaces que diu. Diu Espanya que no ens reconeixeran mai i que ens deixaran fora d'Europa i de tot. "Un problema que tindrà Espanya a l'hora de fer efectiva la seva amenaça, un problema que no és menor, és que abans de poder vetar la nostra entrada, hauria de reconèixer Catalunya." "Per tant, arribarà un moment que hauran de decidir si ens reconeixen i ens fan fora de la UE o bé si no ens reconeixen. El que no poden fer és les dues coses alhora!"
Sobre les pensions demostra amb dades (p.158) que la Seguretat Social catalana dels darrers 15 anys ha tingut millors saldos que l'espanyola, amb la qual cosa "si Catalunya hagués estat independent, les pensions i les prestacions d'atur haurien pogut ser un 9% més altes".
La injustícia del sistema fiscal espanyol, reconegut públicament pel ministre Montoro, que apuja els impostos a qui compleix perquè reconeix que no pot atrapar als qui incompleixen la llei (p.180). El sistema fiscal del futur estat català ha de ser justament l'inrevés.
La inoperància i injustícia del sistema judicial espanyol, al contrari d'altres països com els anglosaxons on en menys d'un any estan jutjats i condemnats crims de corrupció que aquí després de molts anys estan pendents encara. Ens cal un sistema judicial com cal, com exposa en diversos escrits el jutge Santiago Vidal.
Conclou dient " la independència, per si sola, no és la solució als nostres problemes. La independència, però, és l'oportunitat per fer les coses que dins Espanya no podem fer. Un cop siguem independents, serem un país normal i, com tots els països normals, escollir em els nostres líders i votarem les nostres lleis."
"Com a català que pensa que el dret a la felicitat ja no es pot aconseguir dins Espanya i com a ciutadà del món que defensa el dret a triar les fronteres a través de les urnes, jo votaré SÍ a la independència. Ha arribat l'hora dels adéus."
Gràcies, senyor Sala i Martín. Jo també votaré SÍ.

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes