dimecres, 6 d’abril de 2016

Bilingüisme...

Ai Senyor! Quina barreja de pomes amb peres.

No és el mateix parlar de la llengua "pròpia" d'un país, que la “cooficialitat” de dues llengües de ben diversa causalitat en presència i supervivència.

Sens dubte la llengua castellana mereix pròpia i particular consideració a Catalunya. 
Tanmateix cal considerar certes circumstàncies.

La llengua castellana a Catalunya és conseqüència de molts factors, la major part d'ells no pas positius: sotmetiment a poders aliens i alienants, conquesta, dictadures, ignorància, immigració amb dificultats, no menystenibles, per mostrar adequadament als nouvinguts la cultura i la llengua pròpia del país, també certa deixadesa de no pocs catalans, així com manca d'encert en fer complir lleis de normalització, etc.

Després queden les fal·làcies de prendre partit fora de consideracions honestes, o el fet de manotejar realitats purament estadístiques per part d’alguns sociòlegs o de periodisme superficial....…

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes