dimecres, 6 de juliol de 2016

Consulta?

Sobre la consulta als membres de l’ANC...

1.- La iniciativa comporta un excessiu protagonisme de l’ANC.  Cal unitat d’acció de les forces independentistes. Anava bé, per exemple, la confluència amb Omnium, i el Pacte Nacional, ara més que mail ens és necessari. No un "Cadascú per ob l'enfila... "

2.- No està bé posar tots els polítics al mateix sac, ni "exigir-los”. No és bó per l'ANC erigir-se en tal "jutgesa".
3.- En tot cas convé exigir el compliment del Full de Ruta compromés en el programa electoral de la força guanyadora de les passades eleccions i que ha format govern.
4.- Es demana que posem confiança en el Secretariat perquè porta poc temps elegit! Pel mateix argument posem també confiança en el que està fent el Govern. I ara, quan els adversaris s’acarnissen contra ell.
5.- Qui votarà un referèndum? Els “empadronats”. La nostra població encara resta molt espanyolitzada degut als anys de dictadura i posteriors. El saber el què de Catalunya és ben pobre, per no dir zero en molts empadronats. Això no ha passat ni a Escòcia , ni al Quebec... ni a Breetanya... (I han perdut referèndum)
6.- Després del que ha passat Escòcia després del Brèxit, no es pot dir categòricament que “Europa” ens rebutjarà. L’argument de la necessària acceptació de la Comunitat “Internacional” (?) és qüestionable, extrem i maximalista. En tot cas Europa demanarà  que Espanya i Catalunya pactin les conseqüències de la independència. I quina Europa tenim? La dels estats que lliga ben curt al Parlament? La de l'Euro i poca cosa més? On és l'Europa dels pobles?
7.- Podem afirmar davant la Comunitat Europea que aquí ja s’ha fet la consulta que es podia fer. I tenim Parlament amb majoria independentista i Govern que està construint Estat, amb mandat democràtic per fer-ho.
8.- No es pot argumentar que en les plebiscitàries no hi havia un “Si” o un “NO” i que per tant encara no tenim legitimitat... Els que varen votar JuntsxSI o la CUP, deien SI a un Estat propi, Independent. Tampoc serveix d'excusa per la proposta dir que només es una proposta de l'ANC ... quan es diu: “exigirem a les institucions”,
9.- No ens podem jugar a cara o creu el que estem fent, construir l’ estat, amb mandat democràtic, que ja el tenim, amb tota legitimitat. És com construir un gran i emblemàtic edifici i preguntar després als ciutadans si el volen, i si no derruïr-lo. Ja ho vàrem preguntar si el volien, abans, com tocava i com vàrem poder.

Per altra banda:
1,. No convé que els independentistes discuteixin entre ells, publicant les seves posicions als mitjans,  sense parlar entre ells.

2.- Cal com a principal acció de l’ANC ampliar el vot de la població a favor de la independència. És primordial i necessari. I el secretariat ha de representar elsque l’han elegit, no només fer les coses “per il·lusionar-los de nou” (!?)


3.- L’independentisme ha de fermar un front unitari. Cal evitar l’Espectacle possible de divisió “cadascú per on l’enfila”, “Can seixanta”, “El mercat de Calaf”... “L’olla de grills”...  I no convé dividir també l’ANC amb el resultat de qualsevol votació interna. Cal que obtingui, en tot cas, un resultat clar i absolutament i significativament majoritari. I degudament vigilat.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Desprès d'unes exposicions magnífiques (Liz, Elisenda, Jordi) comencen les afirmacions (que no pas preguntes) dels il·luminats posseïdors de "la veritat".
Pixeu fora de test.
Hi ha qui fa feina, hi ha qui delira, potser només és l'edat que us fa repapiejar.
Amb les vostres intervencions "gracioses" busqueu el minut de glòria (protagonisme) que no trobeu d'altra manera.
No contribuïu pas l'èxit del que ens ocupa amb afirmacions que no aporten res constructiu. Per contra deterioren la imatge dels que s'hi estan deixant la pell i aporten dubtes als que no ho tenen gaires més llums que vosaltres mateixos.
Amb perdó, però la majoria de intervencions s'ho mereixien, i vos sou l'únic que doneu una adreça on agrair-vos la feina feta.

Anònim ha dit...

"Personalment seguisc sense estar-ne ni a favor ni en contra. Seguisc tenint molts dubtes i seguisc assumint-los des d’una actitud oberta i expectant. Però de la mateixa manera que dic això també he de reconèixer que no m’agrada que aquest tema es convertesca en un tòtem.

Que no m’agrada que reproduïm bàndols una vegada més.

I que em preocupa que amb aquesta excusa, convertint en essència allò que només és una eina, torne a prendre cos un tipus d’independentisme que tots sabem que prefereix la derrota dels altres independentistes abans que la independència."
http://www.vilaweb.cat/noticies/el-referendum/

maulet69 ha dit...

He acudit a 3 xerrades de membres del SN i a les tres he detectat el mateix: mitges veritats.
Quan no em diuen tota la veritat és perquè m’estan venent un producte. Què vull dir amb “mitges veritats”? Aquí dos exemples:

Hi ha una frase molt repetida a les 3 conferències: “La proposta del RUI té un gran consens al secretariat, pràcticament només un va votar en contra”. La veritat és que la proposta amb la qual està d’acord el secretariat és la de “consultar als socis si l’ANC ha de demanar el referèndum”.

S’explica mal el Full de Ruta vigent. Es dona a entendre que la independència depèn de que s’aprovi en referèndum la constitució, la qual cosa no és certa. Proclamem la independència i després, una vegada independents, es discuteix la Constitució.

Em preocupa una altra cosa. A setembre hi haurà una moció de confiança. Depèn més que res de la CUP si es supera o no. L’ANC dóna per fet que la CUP li donarà confiança, però a més no és sols la moció del setembre, és la governabilitat mentre es fan les tres lleis i s'organitza un hipotètic referèndum.
Què farà la CUP per a afavorir la governabilitat?

Mentre anem preparant la independència hi ha el BCN World, les escoles concertades, modificar l'IRPF a les rendes altes, recuperar la gestió de l'aigua... Assumptes amb forta càrrega ideològica que han estat motiu de desacord entre JxS i CUP.

Fixar l'objectiu en un RUI... Farà que aquests assumptes passin a segon terme? I si fos que sí... Per què no marcar l'objectiu en la Declaració d'Independència?

La impressió que tinc és que la proposta de Referèndum és com una aspirina, que baixa la febre però no cura la malaltia.

Quan em diuen que no podem declarar la independència perquè el 27S només aconseguirem el 48% dels vots, que amb això no tindríem reconeixement internacional. Penso que tot això del RUI comença per la interpretació del 48% de Sí. Què haguéssim dit si la consulta del 9N hagués donat aquests percentatges?

Sí-Sí 48%, Sí-Altres 13% i No 39%?

Diríem que ha guanyat el Sí-Altres? Perquè això és el que estem fent ara.

I sobre la validesa internacional, aquesta la dóna la declaració d'independència. El referèndum només el demanarà/imposarà la comunitat internacional si hi ha conflicte. I oi que nosaltres sempre hem estat disposats a fer una separació amb bones maneres?

El 27S l'assemblea em va dir que era el referèndum que no ens deixaven fer, que era el vot de la meva vida. Si amb totes les eines d'un estat en contra, amb bloqueig del vot per correu, amb població traslladada d'altres indrets de l'estat per a augmentar e cens del NO, i amb una part dels votants que no van voler contestar...
Si amb tot això, no ens creiem que vam guanyar... A qui volem fer-li creure que farem un referèndum amb l'estat en contra, que el guanyarem i que ho farem creïble?

Posem per cas que enllestim les estructures d'estat, les tres lleis, tot enllestit.
Posem que triguem 2 anys i es fa el referèndum.
Posem que els resultats són els del 27S:

Sí 48%, No 39%, Blanc 13%.

Qui m'assegura que no ens tornarem a deixar prendre la victòria?
Si ara no sabem defensar aquest resultat, qui m'assegura que el defensarem més endavant? Tornarem a dir "no en som prou"?
Qui m'assegura que l'Estat Espanyol no ens ven peixet, que CSQEP no s'apropia d'unes estructures d'estat per a vendre un federalisme fraternal amb Espanya?
Desprès d'anys treballant per la independència, ICV s'emporta un federalisme sense haver pagat el desgast d'haver creat aquestes estructures d'estat.

Si puc lluitar per una certesa ara, per què haig de lluitar per una incertesa d’aquí a dos anys?

Però pel que veig a les xarxes i als mitjans, la decisió ja està presa. Demanarem referèndum. La pregunta als associats només és per a saber si el voldrem amb patates o amb escalivada.

Nora Ribalta Pons ha dit...

Si us plau, com ja ha dit un comentari anterior, escolteu els arguments penjats a la pàgina de l'ANC de Liz, Jordi i Elisenda. Llegiu l'article de Jordi Graupera a ElCrític.

Després en parlem.

D'altra banda sou vosaltres que esteu creant desunió. Si surt un NO elevat a la consulta de l'ANC el més important seria l'evidència de divisió que publicaran els mitjans espanyolistes.

El Referèndum cal, si volem ser acceptats internacionalment com a estat. Si no, ja podem seure, la independència no arribarà. Almenys amb un referèndum binari existeix una alta possibilitat. I si surt que no, doncs ja es farà més endavant.

Però si l'estat com és probable, l'impedeix, llavors, encara estarem més carregats de raó internacionalment.

No siguem rucs, anem units i votem SÍ a la consulta!

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes